El blanc mata. La neu s'alià amb el Reial Madrid i tant de blanc va enlluernar el RCD Mallorca. La notícia hauria estat que el Mallorca tornava a fer una gesta més aquest campionat de Lliga en guanyar el Madrid al Santiago Bernabéu. La no-notícia és el que va passar: una victòria d'un equip que aspira a guanyar-ho tot -encara que ja no ho guanyarà tot aquesta temporada- i que multiplica per molt el pressupost d'un modest, econòmicament, Mallorca, però que tampoc no ha d'envejar res a un Reial Madrid que no està complint les expectatives creades aquesta temporada.
Avui dia, i d'acord amb la manca de control sobre els pressuposts dels clubs per establir un màxim que no creï excessives diferències, es produeixen dues batalles setmanals entre Davids i Goliats: Reial Madrid i Barcelona contra tota la resta. És veritat que sempre pot sonar la flauta i un David pot acabar amb el gegant Goliat, però tot es redueix a l'anècdota.
Per aquest camí el sistema de lligues a Europa variarà i conviurà una lliga europea formada pels grans equips de cada estat (Champions, però amb un sistema de lliga) i les lligues estatals que seran com una segona divisió de la primera europea. De no ser així, les lligues actuals tenen cada vegada menys sentit i menys interès perquè pràcticament només està en joc el tercer lloc de la classificació. Per tant, en pocs anys estarem subjectes a nous canvis en un món de futbol que ha anat evolucionant constantment des dels seus inicis.
Tant de bo aquesta evolució es donàs al món de la política (llàstima que els mateixos partits no ho permetin), de l'Església (llàstima que la mateixa Església retrògrada, jeràrquica i amb un sentit inimaginable per estar desconnectada dels fidels, no ho permeti), o a molts d'altres mons que, tot i dir-se progressistes, es comporten com a vertaders conservadors.
Aquestes evolucions sí que serien notícies i no, com ja he dit, el resultat d'ahir.
