En començar el partit i amb l’1 a 0, semblava que el Mallorca continuaria amb la ratxa favorable d’una magnífica segona volta de la Lliga, però el tres a 1 final ens féu tocar amb els peus a terra.

Llàstima, perquè Gregorio Manzano li interessava mostrar-se més per Sevilla que un lloro a Maryneland colcant en una bicicleta sobre una corda. I és que a Manzano li encanta "vantar-se", sobretot quan hi ha càmeres de televisió. Basta que ens fixem quina és la seva actitud quan, abans de començar un partit, ha de saludar l’entrenador adversari. Si l’entrenador és poc conegut i no hi ha càmeres, quasi no el saludarà; en canvi, si l’entrenador és d’un dels equips anomenats "grans", li farà una gran abraçada i li donarà un copet a la cara.

Així és Manzano i així ha actuat a una terra que li sembla tan incòmoda com Mallorca. L’única vegada que va demostrar tenir una mica de sensibilitat va ser el dia de la presentació de l’equip quan parlà en català, fet que ja vàrem esmentar en el seu moment.

Ara no sabem quin serà el futur de Manzano, però amb una mica de sort el fitxarà un club que estigui a l’altura de les seves pretensions i de la seva divina saviesa que combina a la perfecció la seva capacitat professional, els seus coneixements de psicologia i una gran sensibilitat cap a la terra que l’acull. Només hem de desitjar tota la sort per a Manzano perquè si la té, i ha de partir, també la tendrà el Mallorca.

I amb el que queda de Lliga hem d’intentar gaudir, veure bon futbol i rebre el campió en un partit que esperam que sigui un bon colofó a la temporada 2008-2009. Ah, i la setmana que ve ja parlarem de la compra, o no, del club perquè probablement ja tenguem alguna cosa per contar...