Déu n’hi do quin partit!! El Mallorca va treure un punt del camp de l’Espanyol, però atès el partit vist a Barcelona, més que guanyar un punt en vàrem perdre tres. Al Mallorca li han marcat sis gols en dos partits, massa gols per a un equip que vol salvar-se definitivament, però tira a tira està aconseguint deixar la Segona Divisió més enfora. La notícia, de tota manera, no és només la dels resultats esportius: ara sembla que el president Alemany recupera la proposta de fer un camp nou. Dins una escala de prioritats, segur que fer un camp nou no és necessari de manera immediata, però potser podem reflexionar-hi una mica.
Els futur de quasi tots els clubs de futbol (Reial Madrid, FC Barcelona, València FC, etc.) ha passat per inversions urbanístiques, per la realització de zones comercials, etc., i ara per ara el Mallorca no té res seu –llevat dels jugadors– de què pugui treure un aprofitament econòmic a gran escala. Per tant, el Mallorca necessita un espai propi per poder recaptar recursos indirectes, tal com han fet la resta de clubs. A més, el club és en venda i em fa la sensació que el president Alemany està preparant el terreny per a futurs compradors/inversors que veuen com el negoci estrictament futbolístic no és prou atractiu per a aquells que poden arribar a fer-se càrrec del Mallorca.
Així, idò, una vegada més es demostra que l’esport no és el negoci: l’esport n’és l’excusa o l’element primari. I de tot això, evidentment no en té la culpa el president Alemany. En el futbol ja fa anys que les coses funcionen així i així hi continuaran funcionant. El que cal ara comprovar és si aquest –el del nou camp– pot ser un element positiu per al Mallorca, però en aquests moments necessitam més punts que no pas camps nous.
