ESPANYOL 1
R. SOCIETAT 0
ESPANYOL: Gorka, Sergio Sánchez, Lopo, Jarque, Domi, Zabaleta, Costa, Fredson, De la Peña, Tamudo i Luis García.
Coro per De la Peña, en el minut 39; Pandiani per Fredson, en el 51; i Posse per Sánchez, en el 80.
REIAL SOCIETAT: Alberto, Rekarte, Labaka, Brechet, Garrido, Garitano, Viafará, Xabi Prieto, Stevanovic, Mark González I Nihat.
Uranga per Stevanovic, en el minut 65; Barkero per González, en el 75; i Gabilondo per Prieto, en el 82.
ÀRBITRE: Undiano Mallenco. Amonestà amb cartolina groga Garitano, Brechet, Stevanovic i Sergio Sánchez.
GOL:
1-0: minut 91, Corominas.
De manera agònica, en el darrer alè i gràcies a un gol de Coro en el minut 91, apel·lant a l'èpica del futbol i encoratjat per una afició incansable, l'Espanyol evità un descens a Segona divisió que pareixia segur quan el temps reglamentari del seu partit davant la Reial Societat s'havia complit.
Després de tres remats al pal i de lluitar contra un rival molt ben plantat, una Reial Societat que jugà lliure de tota pressió, l'equip català es va poder entregar a una festa que li costà suor i llàgrimes, cirera d'un partit jugat només a base d'empenta i sobretot de cor.
A l'Espanyol li va costar un món treure el partit endavant perquè es va topar amb una Reial Societat molt entregada al partit. Al cent per cent tot i que no es jugava més que un parell de llocs a la classificació, l'esquip donostiarra va deixar clar des de l'inici de l'encontre que no seria un rival còmode.
Ansiós, el conjunt de Miguel Àngel Lotina no va trobar el seu lloc en el camp en cap moment. Era un partit de cor i no de pissarra. L'havia preparat tractant de recrear les circumstàncies que el varen dur a guanyar de forma brillant la Copa del Rei, però demostrà que barellar per l'èxit no és el mateix que fer-ho per evitar el fracàs. Va ser un manat de nervis.
Ho va intentar amb pilotes llargues, però no varen aparèixer extrems. A través d'Iván de la Peña, però el cantàbric no va tenir el seu vespre i, a més, va haver d'abandonar el camp lesionat poc abans del descans. Curiositats del destí, el va suplir Coro, qui hauria de rescatar l'equip de l'infern uns minuts més tard, quan els més pessimistes ja es veien a Segona.
La festa fou una constant des del gol i fins molts minuts després d'acabat el partit. Abraçades, plors i molta alegria a la llotja, a les grades i al terreny de joc. L'Espanyol és de Primera.