algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.57°
16°

La Lliga inaugura el palmarès de quasi tots

Rikjaard guanya el primer títol com a entrenador, Puyol com a jugador i Ronaldinho a l'àmbit de clubs

El títol de Lliga aconseguit pel FC Barcelona, especial per als «culés» després de cinc campanyes sense èxits en el futbol, no ho és menys per als seus grans protagonistes, ja que, a més de ser el primer títol del mandat de Joan Laporta, suposa estrenar el palmarès per a bona part de la plantilla, cas del mateix Frank Rijkaard com a entrenador, i el capità, Carles Puyol.

Per al tècnic holandès, aquesta primera Lliga del segle XXI per al Barcelona és el seu primer títol des que dirigeix des de les banquetes, després de les seves dues anteriors etapes en la selecció d'Holanda (1998-2000) i l'Sparta de Rotterdam (2001-02) encara que un més en el brillant historial que aconseguí com a jugador, quan dirigia el joc des del centre del camp.

En diferents etapes a l'Ajax d'Amsterdam, l'AC Milan i la selecció d'Holanda, Rijkaard ho guanyà pràcticament tot: tres Copes d'Europa de clubs (1989, 1990 i 1995, dues amb el Milan i una amb l'Ajax), una Eurocopa de seleccions (1988), una recopa (1987), tres Supercopes d'Europa (1989, 1990 i 1995) i dues Copes Intercontinentals (1989, 1990).

Un currículum envejable al qual ara suma, en el seu segon any, la seva primera Lliga espanyola. Entre els seus jugadors, la Lliga suposa per a molts estrenar el palmarès com a professionals. Cas destacat és el de Carles Puyol, arribat al primer equip l'any següent de la darrera Lliga i ha patit com pocs els cinc anys de sequera, igual que Gabri García, qui gairebé no ha jugat aquesta temporada a causa d'una greu lesió.

Supervivent
Un cas diferent és el de l'altre jugador de la pedrera de la mateixa generació, el migcampista Xavi Hernández, únic «supervivent» de la darrera Lliga del Barça, aconseguida en la temporada 1998/99 amb Louis Van Gaal com a tècnic i Josep Lluís Núñez a la presidència, en la qual debutà i no tengué el protagonisme d'aquesta temporada, encara que resultà vital.

D'aquella temporada en què ascendí al primer equip, amb el qual debutà el 3 d'octubre de 1998 a València (1-3), es recorda, sobretot, que l'ara internacional marcà un gol que donà un important triomf a Valladolid (0-1) que salvà el cap de Van Gaal i que acabà resultant determinant.

Per a altres més joves, és el seu primer gran títol, com el porter Víctor Valdés, en el seu segon any com a titular, el defensa Oleguer o els migcampistes Andrés Iniesta i Thiago Motta, així com d'altres amb menys protagonisme com el porter suplent Albert Jorquera i els defenses Fernando Navarro i Damià Abella.

I també és el primer gran trofeu en competició de clubs que guanya una de les grans figures, Ronaldinho d'Assis, artífex del ressorgir del Barça des del seu fitxatge fa dos anys procedent del PSG, que fins ara havia conquerit dos títols amb la selecció brasilera, el mundial del 2002 i la Copa Amèrica de 1999.

Per a Ronaldinho, és el seu primer títol a Espanya, el mateix que per a la resta d'estrangers de l'equip a excepció de l'altre gran responsable de l'èxit, el camerunès Samuel Etoo, qui ja guanyà una Copa del Rei amb el Mallorca (2002/03) i figuren en el seu palmarès, de l'etapa que passà en el Reial Madrid, encara que gairebé no jugués, una Copa d'Europa (99/00) i una Intercontinental (1999). A més de la Lliga, Etoo té l'oportunitat de ser màxim golejador.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.