Coers! Quatre punts en sis partits! «De ponent, ni vent ni gent» o «Any de ponent, any dolent», diu el refranyer popular. El Reial Mallorca perdé ahir (2-0) davant el Llevant en un altre partit desastrós dels homes de Benito Floro. El tècnic del Reial Mallorca està contra les cordes, però Mateu Alemany assegurà ahir mateix que el consell d'administració ni tan sols es planteja la possibilitat de destituir l'entrenador. Ahir, quasi era indiferent el resultat, però era imprescindible saber que Floro, com la resta de mallorquinistes, tenia clar que era necessari canviar. El mallorquinisme coincidia a assenyalar que s'havia de jugar amb dos davanters, oferir la titularitat a Tuni... Floro, emperò, convertí ahir les seves conviccions en un acte de fe. Així i tot, el tècnic disposa encara d'un marge de confiança i quinze dies -diumenge que ve no hi ha Lliga- per preparar el duel davant el Vila-real.
La baixa de Delibasic -quedà a Palma lesionat- facilità que Floro situàs, altre cop, Luis García com a únic home en punta. A més, Poli, que pràcticament no havia entrenat durant la setmana, fou titular i Tuni, malgrat el bon partit que havia fet diumenge passat, es quedà a la banqueta. Floro insistia així en el seu plantejament.
De sortida, la pilota anava i venia sense un clar dominador. Les imprecisions, les errades, les badades... es convertiren en una constant. El Llevant desequilibrava el partit amb les armes més rudimentàries, però sempre efectives. El conjunt de Bernd Schuster va fer gala de major entrega, pundonor, capacitat de lluita... mentre que el Mallorca semblava sentir-se superior.
Encara abans que es complís la primera mitja, Ettien, tot força, va fer una gran jugada superant Poli i Ballesteros i servint la pilota a Manchev que, des de l'interior de l'àrea, superà Moyà. El desastre havia arribat. El Mallorca, per moments, cercà la reacció. Farinós, després que la pilota tocàs en un defensor, va estar ben a prop d'empatar, però Morà es lluí per enviar la pilota fora. El Llevant cercava ara el contracop i no tardà a sentenciar. Ettien, altre cop, va córrer la banda i Sergio García culminà el contraatac superant Moyà. El Mallorca, definitivament, va perdre el nord i Moyà es convertí aleshores en el millor futbolista sobre el terreny de joc.
Floro, a la represa, no va fer canvis, malgrat la dramàtica situació. I res no varià. Miquel Àngel Moyà es convertia ja en un heroi. El tècnic del Reial Mallorca cercà solucions i donà entrada a Perera en substitució de Marcos Martín en complir-se el minut 53. El Mallorca ho intentava, però sense convicció. El cronòmetre volava cap al final i el Mallorca ni tan sols s'aproximava amb perill a les rodalies de Mora. Floro, aleshores, donà entrada a Tuni en substitució d'Arango, mentre que Schuster, des de la grada, intentà assegurar el triomf i dotar de major consistència l'equip amb la presència de Diego Camacho, que suplí Sergio García. El Mallorca estava contra les cordes, sense recursos ni arguments per intentar remuntar. Manchev, completament sol, no encertà davant Miquel Àngel Moyà. Floro continuà cercant solucions i Miquel Àngel Nadal entrà per Fernando Niño. El Llevant cedí la pilota al Reial Mallorca, que passà a dominar el partit, però sense la mínima verticalitat.
