VALÈNCIA: Cañizares, Curro Torres, Ayala, Djukic, Carboni, Angulo, Albelda, De los Santos, Vicente, Aimar i Carew. Salva per Carew i Illie per Aimar i Rufete per Angulo.
REIAL MADRID: Casillas, Salgado, Hierro, Karanka, Roberto Carlos, Makelele, Flavio, Figo, Zidane, Raúl i Morientes. Guti per Morientes, Savio per Flavio i Geremi per Michel Salgado.
ÀRBITRE: López Nieto (col·legi andalús). Amonestà Albelda, De los Santos, Curro Torres i Ayala per part del València i Hierro i Michel Salgado per part del Reial Madrid. Expulsà Figo per doble amonestació.
GOLS:
1-0: minut 7, Angulo.
El València s'imposà 1-0 al Reial Madrid a Mestalla en el primer partit de la Lliga 2001-2002. Només es duien set minuts de la xiulada inicial de López Nieto quan el valencianista Angulo inaugurà el marcador de Mestalla i el marcador de la Lliga 2001-2002. Fou després de resoldre un embolic a l'àrea madridista i que demostrà que la defensa de Vicente del Bosque haurà de millorar molt si vol guanyar res aquest any.
Makele va estar a punt d'empatar el matx cinc minuts després pel Madrid però el seu perfecte cop de cap s'estavellà a l'escaire esquerra d'un «paralitzat» Cañizares. Fou l'única ocasió clara dels blancs en tot els primers quaranta-cinc minuts. Per la seva part el València pogué marcar el segon gol al minut 26 però Pablo Aimar desaprofità sol davant Casillas una clara ocasió després d'una extraordinària jugada del seu company Vicente, ahir malson per a Michel Salgado. Amb la victòria parcial dels locals s'arribà al descans. Molt havia de millorar el campió de Lliga si no volia perdre el primer partit del campionat.
La represa s'inicià sense canvis als dos equips. El Madrid continuava sense funcionar i Del Bosque decidí introduir la «Fórmula Supercopa» i ficà Guti i Savio per intentar solucionar la desfeta momentània. El passat dimecres li donà bon resultat davant el Saragossa però davant el conjunt txe semblava més difícil. Així fou i encara els locals haurien pogut sentenciar si Salva Ballesta, en el seu retorn a la Primera Divisió, hagués estat més encertat per dues vegades sol davant Casillas. Una oportunitat final desaprofitada per Guti certificà la primera sorpresa a la primera jornada. Aquesta lliga promet.
Iker Casillas fou l'elegit
Si hi ha una posició a l'onze titular del Reial Madrid que encara no té amo, aquesta és a la porteria. Tothom feia les seves apostes de qui jugaria: Casillas o César. Del Bosque, durant els dies previs al matx, va mantenir l'enigma de l'home que defensaria els pals blancs però al final es decidí per Iker Casillas. Potser això vulgui dir que César serà el porter oficial de la Champions.
