Stankovic (1) substituí Etoo en el minut 51, Carlos (1) entrà per Luque en el minut 59 i Paco Soler (1) suplí Ibagaza, que sol·licità el canvi a la banqueta ja que patí una contractura, en el minut 65.
1 NUMÀNCIA: Núñez (1), Nagore (1), Soria (1), Muñiz (1), Iñaki (2), Rubén Navarro (2), Rosu (1), Manel (1), José Manuel (2), David Pirri (1) i Pacheta (1).
Marini (1) substituí David Pirri en el minut 46, Ojeda (1) entrà per Iñaki en el minut 63 i Barbu (1) suplí Rosu en el minut 79.
ÀRBITRE: Carmona Méndez (1) del comitè extremeny. Amonestà Fernando Niño en el minut 7, Pacheta en el minut 45 i Marini en el minut 67.
GOLS:
1-0: minut 38, centrada d'Ibagaza i Finidi, al segon pal, sense aturar l'esfèric l'envia al fons de la xarxa.
2-0: minut 45, falta ben a prop de la frontal que treu Engonga en curt perquè Luque, amb un xut creuat i ras, superi Núñez.
2-1: minut 68, Ojeda toca la pilota amb el cap cap a l'interior de l'àrea on Ruben Navarro, també amb la testa, marca.
El Reial Mallorca perllongà ahir l'excel·lent ratxa de resultats i derrotà el Numància en un partit intens. El conjunt d'Aragonés totalitza ja sis jornades sense perdre, 16 punts dels devuit darrers, quatre victòries consecutives i es troba ja en un dels llocs que dóna opció a disputar la Copa de la UEFA.
Una vegada fet l'alè de superar l'Everest de jugar amb Deportivo, Barcelona i Reial Madrid de manera consecutiva amb una gran collita de punts (set), el Reial Mallorca rubricà el seu excepcional moment amb un triomf in extremis dins Anoeta. Així, ahir, el modest Numància no havia de ser un gran obstacle per als homes de Luis Aragonés. De sortida, el tècnic d'Hortaleza alineà els que han col·locat l'equip ben a prop de la zona més noble de la classificació. El Reial Mallorca "no podia ser d'una altra manera" agafà el domini territorial del partit. Els de Luis Aragonés tenien el control majoritari de l'esfèric, malgrat que els primers esglais foren per als mallorquinistes. El conjunt de Paco Herrera es defensava amb ordre, però executava de manera brillant el contracop, sempre que en tenia ocasió. Quatre tocs de pilota eren suficients perquè el Numància arribàs de manera descarada als voltants de Leo Franco. Paco Herrera semblava el millor dels deixebles d'Aragonés i les contres numantines no tardaren a sembrar de dubtes l'afició i els mateixos jugadors del Reial Mallorca. Un xut llunyà de José Manuel, una pilota llarga que Rubén Navarro no encertà a connectar correctament amb el cap sol davant Leo Franco i una bona centrada del davanter valencià que Iñaki, sol a boca de canó, no aprofità foren les primeres ocasions dels visitants. El Mallorca, malgrat els esglais, feia un bon partit i intentava escurçar el terreny de joc pressionant el rival més a prop de la línia del centre del camp que de l'àrea grossa del mateix camp. Era, almanco en teoria, un risc controlat. Amb Diego Tristán al Deportivo, l'espectacle de màgia l'aporta Ibagaza, capaç de decidir un partit amb una passada. Abans que es complissin els cinc primers minuts de joc, una centrada de l'argentí deixà Luque sol, però el davanter no arribà a l'esfèric. Etoo envià la pilota al pal, però el gol no arribà. Amb el pas dels minuts, els contracops numantins anaren minvant, fins a quasi desaparèixer, mentre que el domini mallorquinista s'accentuà. Passada la primera mitja hora de joc, el conjunt d'Aragonès era ja l'amo del partit. Dominava territorialment, combinava amb encert i exhibia, per moments, un joc espectacular. Aleshores, el contracop dels visitants semblava ja prehistòria. Així, en el minut 38, Finidi aprofità una centrada des de l'esquerra d'Ibagaza per inaugurar el marcador. Sense aturar l'esfèric, i amb un detall de gran qualitat, superà Nuñez. I abans del descans, però ja en temps de perllongació, Engonga tocà pilota en una falta vora l'àrea perquè Luque, amb un xut ras, fort i creauat, donàs tranquil·litat a l'aconseguir el segon gol. Abans, Carmona Méndez havia deixat sense sanció un possible penal sobre Marcos. I els futbolistes es retiraren als vestidors amb aplaudiment, després de quaranta-cinc minuts de gran intensitat. El Mallorca havia fet un gran partit, mentre que els sorians, després d'un bon inici, s'havien anat diluint amb el pas del minuts. La segona meitat s'inicià amb paràmetres similars. El Numància demostrà, tal com ja havia fet davant el Barcelona fa quinze dies, que no és el típic equip roquer, que just es limita a defensar el resultat inicial. Paco Herrera ordenà els seus homes que avançassin línies, però el Mallorca ni s'immutà. Aragonés, en canvi, sí ho va fer i, com estava previst, donà entrada a Stankovic en substitució d'Etoo. Luque es quedà així com únic home en punta, malgrat que la línia integrada per Finidi, Ibagaza i Stankovic ja la voldrien la pràctica totalitat dels equips de Primera. El Numància necessitava atacar per intentar reduir l'avantatge mallorquinista, però els de Luis Aragonés tenien el partit controlat, ben fermat. Aragonés volgué premiar Carlos i, altre cop, li donà minuts. L'andalús suplí Luque, però res no varià. El cronòmetre avançà i, a poc a poc, el Numància "no podia ser d'una altra manera" exercí un tímid domini territorial. Arribà amb claredat als voltants de Leo Franco, però ho feia amb intermitència. Una pèrdua de pilota d'Engonga en el minut 68 va fer possible que Ojeda tocàs la pilota amb el cap enviant-la cap a l'interior de l'àrea on Ruben Navarro, també amb la testa, col·locà l'esfèric lluny de Leo Franco. El Mallorca, que pràcticament havia donat el partit per sentenciat, es veia amb un mínim avantatge. Restava molt per jugar... i per patir.
Finidi envià la pilota al pal i el Numància d'Herrera donà reiterades mostres d'ineficàcia combinada amb mala sort, però el marcador no es va moure.
