Paunovic (0) substituí Ibagaza en el minut 70.
1 SANTANDER: Ceballos (-), Mellberg (1), Merino (1), Txema (1), Arzeno (1), Ismael (1), Vivar Dorado (1), Geli (0), Tais (1), Víctor (2) i Munitis (2).
Sietes (1) substituí Geli en el minut 47 i Bestchastnykh (-) entrà per Munitis en el 88.
ÀRBITRE: Julián Rodríguez Santiago (0) del Col·legi de Castella i Lleó. Molt inexpert, mai no controlà el partit i es deixà influenciar en excés per la pressió que li crearen els jugadors sobre el terreny de joc. Sense autoritat, sense ofici, tingué una actuació negativa. No hagué de resoldre cap jugada conflictiva a les àrees. Amonestà Víctor (m.38), Engonga (m.45), Olaizola (m.45), Mellberg (m.78), Marcelino (m.88) i Vivar Dorado (m.90).
GOLS:
1-0: minut 54, Dani remata de cap un centre de Lauren.
1-1: minut 71, Víctor empata de falta directa.
INCIDÈNCIES: Horabaixa fred a Palma, caigué una tímida pluja poc abans de començar el partit, la qual cosa segurament restà afluència a l'estadi. Presenciaren el partit 13.107 espectadors i deixaren en taquilla 6.200.000 pessetes.
El Mallorca només pogué empatar ahir davant el Racing de Santander, un equip que sempre portà el ritme del partit i sabé controlar perfectament l'equip local. Nando Yosu plantejà un partit molt seriós, al més pur estil Cúper, amb futbol control, pressió al centre del camp i amb una disposició tàctica que el Mallorca no sabé contrarestar mai. L'empat a un no respon en absolut a un partit en què no hi hagué ocasions de gol, fruit del conservadorisme visitant i de la manca d'encert en el centre del camp local. El Santander es convertí, des del primer moment, en un equip incòmode en defensa, amb una gran capacitat de sacrifici al centre de camp i amb qualitat en els jugadors d'atac. Munitis i Víctor foren, durant tot el partit, el malson dels defenses mallorquinistes. En qualsevol cas, el Mallorca tampoc no tenia el seu millor dia. Atemorit, imprecís, nerviós i fred, l'equip de Cúper no tenia capacitat suficient per mirar de cara el seu rival. Ibagaza i Stankovic mai no sortien bé dels seus driblatges i només Lauren per la banda dreta es podia projectar en atac. Poca cosa en un equip que és líder i que té l'obligació de guanyar i de convèncer.
Durant tot el primer temps, el Santader fou millor, sense fer un gran partit. Roa hagué d'intervenir en diverses ocasions, algunes de les quals compromeses; mentre el porter càntabre Ceballos havia d'espassar-se el fred com podia, perquè el Mallorca a penes no inquietava la seva porteria. Munitis i Siviero protagonitzaren el duel més significatiu, en el qual l'argentí mai no podia frenar el davanter, molt hàbil i amb unes grans qualitats, malgrat la seva escassa estatura. Només Biagini, Ibagaza i Lauren tingueren a les seves botes alguna pilota clara a l'àrea rival, però cap d'ells no va encertar en la rematada. A tot això, Vivar Dorado, Tais i Ismael s'encarregaven de destruir qualsevol intent de futbol control per part mallorquinista. El joc era embarullat, imprecís, tens i d'una baixa qualitat futbolística preocupant. L'equip de Cúper anava sempre a remolc i no tenia la disciplina sobre el camp que acostuma. El Mallorca semblava més preocupat per no perdre. Tenia por de decebre. Temia una travelada. El lideratge semblava pesar en excés en homes poc habituats a dur a l'esquena una responsabilitat d'aquesta magnitud. Mentrestant, el públic es refredava a la graderia, sense al·licients, sense motivació, constatant la manca de joc i suportant una temperatura ambiental que anava d'acord amb allò que era el partit.
Al segon temps, el Mallorca no millorà. Cúper confià en els mateixos homes, mentre Yosu reforçava la seva banda esquerra per tal de limitar encara més els recursos ofensius mallorquinistes. El Mallorca no despertava, no superava una ressaca preocupant i no podia amb el partit. No obstant això, en una jugada aïllada, Lauren rebé una pilota per la dreta, centrà al punt de penal i Dani rematà a la xarxa. Era l'u a zero. El primer xut a porteria dels jugadors locals en cinquanta-quatre minuts. S'avançava en el marcador en la primera jugada de perill i canviava l'escenari del partit. El decorat havia de ser necessàriament diferent. El Santander havia d'intensificar el seu atac i Cúper preparà un home de refresc per potenciar els contracops que necessàriament havien d'arribar. Tanmateix, aquesta situació durà escassos minuts, com a conseqüència del cop psicològic que suposà pels visitants encaixar un gol en contra. Ja a partir del minut seixanta el Santander tornà a aconseguir el ritme del matx i començà a rondar la porteria de Roa. Paunovic entrà per un desconcertat i imprecís Ibagaza, que continua sense trobar el seu punt. Era el minut 70, quan Víctor era a punt de llançar una falta al frontal de l'àrea local. Malauradament, el llançament espectacular de Víctor acabà a la xarxa mallorquinista i posava l'empat a u definitiu. El Mallorca ja no reaccionà. No tenia la força física i mental d'altres horabaixes. L'empat semblava conformar els dos equips, sobretot perquè els locals no es veien amb ànims de fer-ho millor. Als darrers vint minuts, el Mallorca tan sols va ser capaç d'intimidar Ceballos amb una falta llançada per Stankovic. Al final, el Mallorca havia sumat un punt que li permetia distanciar-se un poquet més dels seus immediats seguidors a la classificació. Havia donat una mala imatge, però «salvà els mobles» en un horabaixa sense història, de la qual l'equip en sortí especialment reforçat per les derrotes del Celta, Reial Madrid i València, i l'empat del Deportivo.
