Fernando Niño (2) substituí Engonga en el minut 60, Arpón (1) entrà per Ibagaza en el 77 i López (-) per Biagini en el 90.
0 GENK: Brockhauser (2), Reini (0), Kimoni (1), Delbroek (1), Olivieri (2), Origi (0), Oulare (0), Gudjonsson (1), Strupar (1), Van Geem (1), De Olivieri (0)
N'Sumbu (-) substituí De Olivieri en el minut 72 i Oliviera (-) entrà per Strupar en el 83.
ÀRBITRE: Remi Harrel (0), auxiliat per Philippe Bombart i Stephane Moulin. Amonestà amb targeta groga Biagini (m.1), Carreras (m.27), Oulare (m.37), Reini (m.56), Siviero (m.68) i Roa (m.84). Tengué una doble mesura per la violència i les mals modes d'un i altre equip. Perjudicà el Mallorca i beneficià la violència del Genk. No hi hagué jugades conflictives a les àrees, la qual cosa facilità la seva tasca arbitral.
INCIDÈNCIES: La pluja que caigué durant tot el dia a Palma va fer que el terreny de joc estàs especialment humit, però no impedí la pràctica del futbol. Més de 14.500 espectadors, amb prop de vint-i-nou milions de recaptació. Bon ambient a les grades, amb animació sobretot al fons sud. La presència dels seguidors belgues no provocà cap incident afegit. Al final de l'encontre imperà l'esportivitat, tot i els incidents que hi hagué en el partit d'anada i que ahir es centraren en el jugador Reini, que va ser esbroncat per l'afició durant tot l'encontre.
El Mallorca, després d'empatar a zero, eliminà ahir vespre el campió belga i es classificà a quart de final de la Recopa d'Europa. El partit entre flamencs i mallorquins necessàriament havia de ser tens i igualat, tenint en compte que el partit d'anada a Brussel·les havia deixat l'eliminatòria equilibrada. En qualsevol cas, el Mallorca partia com a favorit, perquè tenia el camp i l'ambient a favor. Només la pluja impedí que el Lluís Sitjar ahir vespre s'omplís per primera vegada aquesta temporada, perquè l'afició tenia ansietat i necessitat d'embolcallar el seu equip. La trajectòria de l'equip mallorquinista és prou il·lusionadora i tothom esperava una nit màgica de futbol.
Cúper hagué de fer entrar Carreras per suplir el sancionat Stankovic, el jugador més carismàtic i més creatiu. D'altra banda, donà entrada també a Ibagaza, suposadament per aportar l'element de qualitat ofensiva que es perdia amb l'absència del iugoslau. En qualsevol cas, l'equip sense Stankovic perd eficàcia i elegància, tal com es pogué constatar ahir vespre de forma alarment. Carreras és un jugador útil defensivament, però escassament versàtil en atac i l'equip se'n ressent de forma alarmant.
En qualsevol cas, el Mallorca, ben plantat sobre el terreny de joc, va dominar el ritme de l'encontre, de principi a fi. Al llarg de la primera part, el Genk no disparà ni una sola vegada a porta i mai no podia superar la línia del centre del camp de l'equip mallorquinista. El partit no tenia qualitat futbolística, sobretot perquè Cúper no es refiava del rival i mai no féu cap concessió a la galeria ni a l'espectacle. El Mallorca es dedicà a tenir la pilota, a controlar el tempus del partit i a intentar crear ocasions de perill, sobretot per la banda dreta. Lauren i Ibagaza crearen les millors ocasions. L'equip no disposà de grans jugades de gol, però tengué mitja dotzena d'ocasions, però exceptuant una rematada de Lauren al travesser, la resta foren remats sense punteria. El domini de l'equip local era frenat constantment per la brusquedat dels belgues, que no escatimaven el contacte físic i cometien faltes de forma reiterada. El partit anava pujant de temperatura a mesura que passaven els minuts i el marcador no es movia. Els de Cúper, tot i tenir controlat el partit, el marcador i l'eliminatòria, no tenien l'ofici suficient per no veure's embolicats en les provocacions i la duresa del seu rival.
El segon temps, no canvià la tònica general de l'encontre. Cúper era conscient que el seu rival cercaria el gol que els donàs el passe a la següent eliminatòria i no es volia sorprendre. Strupar avisà en els primers minuts de la segona part, però ben aviat el Mallorca es féu novament amb el control del partit. Fernando Niño substituí Engonga, lesionat, i encara donà més consistència defensiva a l'equip. El joc continuava embarullat, igualat, sense ocasions de gols per part dels dos equips, almenys durant els primers vint minuts de la represa.
No obstant això, tengué, posteriorment, vint minuts clarament favorables sobretot a mesura que Anthuenis, l'entrenador visitant, feia entrar al camp jugadors de tall ofensiu i es jugava el tot per tot. El Genk jugà el darrer quart d'hora amb quatre puntes fixos, la qual cosa possibilitava els contracops locals, però sempre amb la incertesa que provocava qualsevol pèrdua de la pilota en el centre del camp. Dani es recreava en atac, Lauren desbordava per la seva banda i Ibagaza mostrava algunes de les seves qualitats tècniques com a mitja punta. Tanmateix, el plantejament suïcida dels visitants no els possilità disposar d'ocasions clares de gol, mentre el Mallorca desperdiciava algunes pilotes i Brockhauser es lluia també en diverses ocasions. Biagini, Carreras i Arpón l'obligaren a fer intervencions d'autèntic mèrit.
A mesura que s'acostava el final del partit augmentava la tensió i el nerviosisme, sobretot a la grada. El temps corria a favor del Mallorca, però hom temia que pogués arribar el pitjor, un gol visitant, totalment injust pels mèrits que havia fet el Genk. Cúper es movia nerviós, recomposava la línia defensiva i obligava el seu equip a mantenir la compostura i l'equilibri sobre el camp. El seu plantejament no es podia anar a norris per manca de concentració dels seus jugadors. Tanmateix, el plantejament general del partit era eminentment tàctic i els dos entrenadors ho sabien. Només un cop de mala sort podia tombar ahir un equip que només tenia un objectiu i l'aconseguí.
Al final, l'empat a zero havia estat el millor resultat possible i acreditava, una vegada més, els protagonistes d'una companyia que sap el que ha de fer en cada representació. Només disposa d'un guió, però el sap aplicar segons les circumstàncies, perquè el director mai no té necessitat d'improvisar.
