Romero (1) per Ramis en el 59, Bassir (0) entrà per Djalminha en el 69 i Scaloni (0) per Ziani en el 84.
1 MALLORCA:Roa (3), Olaizola (2), Siviero (2), Marcelino (2), M.Soler (2), Engonga (3), Lauren (2), F.Soler (2), Stankovic (1), Dani (2) i Biagini (2).
López (1) substituí Biagini en el minut 72, Fernando Niño (1) entrà per Lauren en el 76 i Carreras (-) per Miquel Soler en el 87.
ÀRBITRE: Medina Cantalejo (0) perjudià el Mallorca, sobretot en la senyalització del penal inexistent sobre Turu Flores. Tingué una incidència negativa en el marcador. Amonestà amb targeta groga F.Soler (m.42), Engonga (m.43), Marcelino (m.45), Olaizola (m.49), Scaloni (m.84) i Armando (m.90).
GOLS:
0-1: minut 32, Biagini culmina un contracop, després d'una passada de Dani.
1-1: minut 41: Djalminha transforma un penal, comès aparentment sobre Turu Flores.
INCIDÈNCIES:Pobra entrada a Riazor. Terreny de joc humit com a conseqüència de la pluja que caigué durant el primer temps del partit.
Ahir, a Riazor, s'enfrontaven dos equips disposats a rompre l'estadística de l'adversari. El Mallorca no havia perdut cap partit ni a casa ni a fora i Roa encara no havia encaixat cap gol. El Corunya, per la seva part, no havia rebut encara cap gol a casa i havia guanyat tots els partits disputats al seu estadi. Tot feia pensar que aquestes estadístides ahir se n'anirien en orris. Al final, l'empat a un, tot i la gravíssima errada de l'àrbitre amb la senyalització del penal, va fer justícia a allò que va ser el partit. Roa encaixà el primer gol, però el Deportivo també es quedà, per primera vegada, sense guanyar al seu estadi.
El primer temps va ser de domini intens i vibrant del Depor, amb una gran mobilitat en atac, sobretot amb Ziani, Djalminha i Fran inspirats. El Mallorca, de la seva banda, semblava no poder rompre el ritme que li imposava l'adversari i es limità a defensar durant bona part de la primera part. Amb prou feines no podia controlar l'esfèric amb comoditat, no tenia la possessió de la pilota i perdia fàcilment la posició al mig del camp. Engonga i Chichi Soler s'havien de multiplicar en tasques defensives i no podien evitar que el seu equip jugàs absolutament enderrerit. Ni Dani ni Biagini no rebien la bolla en condicions i, durant els primers vint minuts, els mallorquinistes no aconseguiren superar el mig del camp. Es limitaven a suportar i resistir el ritme que imprimia l'adversari. La defensa, com passa habitualment en l'equip de Cúper, mai no perdia la composició, però durant els primers quaranta-cinc minuts hagueren de lluitar, sobretot, per superar les inspiracions tècniques i físiques del Turu Flores, sempre a boca de canó. De fet, el davanter argentí tingué les millors ocasions de gol, però totes les pilotes anaven a parar a mans de Roa, segur i ben colocat.
Fins el minut 22 el Mallorca no arribà per primera vegada a l'àrea de Songo'o, però Lauren no pogué aprofitar la seva arrancada. No obstant això, quan el Deportivo estava abocat a l'àrea de Roa, una triangulació vertiginosa entre Olaizola, Dani i Biagini culminà en el primer gol visitant. L'argentí feia bategar el cor de l'equip i posava el zero a un en el marcador. El Mallorca havia fet el més difícil. Havia resistit els millors minuts del seu rival i el rematà amb gràcia, quan fa més mal.
Amb el gol persistí el mateix ritme frenètic dels gallecs i, nous minuts després, Medina Cantillejo regalava a Lendoiro la igualació, sobretot perquè els seus jugadors eren incapaços de fer-ho pel seu compte. El penal inexistent sobre Flores indignà els mallorquinistes, però no pogueren evitar que Djalminha empatàs el partit. Roa encaixa el primer gol de la lliga, però ho feia de la manera més injusta.
Amb l'empat a un, el Corunya canvià la seva mentalitat i minvà en ambició i frescor. Els jugadors més frescs i dinàmics del primer temps desapareixeren durant el segon temps, entre d'altres motius, perquè el Mallorca tingué més ofici, més composició, més seny i més idees que el seu rival. Davant un Deportivo sense cor, que acaba les idees quan les coses vénen mal donades, el Mallorca ho tingué de cara. Igualà en possessió de la pilota i estirà les seves línies. Stankovic, que havia estat especialment apagat durant el primer temps, tingué les millors ocasions per marcar, gairebé sempre amb la pilota aturada, però amb força perill. L'equip tingué mitja dotzena d'ocasions i obligà el seu rival a actuar amb contundència defensiva. El Depor, que no es volia deixar sorprendre pels contracops mortífers de l'adversari, va ser molt més conservador durant tot el segon temps.
Mentrestant, les busques del rellotge corrien a favor d'obra. El Mallorca intimidava i guardava les seves espatlles. Flores estava apagat, Djalminha se'n hagué d'anar abans d'hora al vestidor igual que Ziani i Fran no tenia la frescor del primer temps. La contundència aèria de la defensa mallorquinista era suficient per marcar el territori i Roa s'encarregava d'anul·lar totes les ocasions que els seus col·legues no podien anorrear. El porter argentí és, ara per ara la garantia d'un equip que comet poques errades en defensa.
Al final l'empat havia estat just, però hom no es pot deixar de preguntar-se sobre què hauria passat si l'àrbitre ahir no hagués comès l'errada de llibre amb la senyalització del penal favorable al Deportivo. Se'ns dubte hauríem vist un altre partit, però també un altre Mallorca, per ventura guanyador.
