MADRID: Illgner Panucci, Jarni, Sanchís, Hierro, Redondo, Seedorf, Savio, Mijatovic, Morientes i Raúl.
Iván Campo per Sanchís i Karembeu per Mijatovic.
BARCELONA: Ruud Hesp, Sergi, Pellegrino, Reiziger, Luis Enrique, Zenden, Cocu, Giovanni, Figo, Rivaldo i Kluivert.
Anderson per Kluivert i Okunowo per Zenden.
ÀRBITRE: López Nieto. Passà desapercebut i no tingué cap errada de consideració. Amonestà Reiziger, Luis Enrique, Sergi, Kluivert, Figo, Rivaldo, del Barcelona, i Panucci, Hierro, Sanchis, Seedorf, del Reial Madrid.

GOLS:
1-0: minut 4, Raúl aprofitant un rebuig de Hesp.
1-1: minut 12, Kluivert després que Illgner rebutjàs un llançament de falta de Rivaldo.
2-1: minut 25, Raúl de perfecta vaselina.
2-1: minut 83, Anderson després d'una passada de Figo que el deixà tot sol davant Illgner.

Anderson Da Silva frustrà el vespre letal de Raúl i donà al FC Barcelona un empat a darrera hora que deixà en taules un duel vibrant, que perdé ritme en la segona meitat i que serví a Van Gaal per veure de nou que la recepta del contracop li dóna bon resultat en el Bernabéu.

El partit resultà intens. Raúl sortí llançat, a menjar-se el món, i set minuts després ja manava amb el seu gol el primer avís del vespre. Bastà amb un quart d'hora de futbol per veure que el Barcelona tindria problemes pel centre de la seva nova defensa. L'argentí Pellegrino no estava a l'altura, donava facilitats i el tàndem amb Reiziger es veia que era pura improvisació.

Louis van Gaal diu que té clares les idees, però alinea un equip estrany, amb Giovanni per davant de la defensa, en terra de ningú, i sense saber realment quina és la seva funció en aquest esquema blaugrana.

El Barcelona va viure ahir vespre de Rivaldo. Va estar impressionat, ràpid, amb gambada i amb verí en la seva esquerra.
El Reial Madrid quasi mai va poder amb ell. Arranca des de darrera i la seva entrada sempre provocava vertigen als madridistes. D'un lliure directe seu, llançat amb astúcia, arribà el gol de l'empat de Kluivert.

Van Gaal posà especial afany a aturar el festival de Savio. Aquest brasiler és en un moment de joc esplèndid. Així que Van Gaal ordenà a Luis Enrique que mostràs davant ell la seva ardor guerrera, per desgràcia del públic de Chamartín, que veu en Luis Enrique el jugador, possiblement, més odiat que ha passat per Madrid.

En la tasca d'atemorir Savio, també posà ganes Luis Figo, amb menys vocació ofensiva de l'habitual. Figo no dóna coces, però ahir li tocà baixar a defensar més que mai. Savio, a pesar de tot, se'n va anar per velocitat quan pogué, malgrat que en el Barcelona es turnaven per frenar les seves avançades amb faltes tàctiques. Per aquella zona esquerra passaren molts a deixar la seva targeta de visita a Savio. Luis Enrique, Zenden, Reiziger, Giovanni. Tots es trobaren qualque vegada amb Savio per donar-li un «avís».

El Reial Madrid obrí més el joc pel carril dret. Coneguda ja per tots la seva tendència a cercar el costat contrari, ahir Guus Hiddink segur que se'n va anar més feliç al vestidor per veure que els seus ja no juguen només per una banda.

En la segona meitat, el duel resultà més travelat. Moltes interrupcions, més brusquedat de la necessària, i així no es estrany que López Nieto quasi no tingués un forat per apuntar tanta amonestació.

Luis Enrique, després d'anar-se'n Zenden del camp i sortir Okunowo per jugar de lateral, va tenir major presència. Luis Enrique posà ràbia i, agradi o no a molts, és el cor del FC Barcelona. Amb el seu pundonor intentà aixecar el partit, donant ànims a Rivaldo i al club d'holandesos que l'acompanyaven en el camp.

Només Luis Enrique semblava creure en l'empat. No li fa por ningú. Ni tan sols el cor que des de la graderia li canta amb rima que descendeix d'Amunike. No s'immuta. Luis Enrique dóna l'ànima, el Barcelona millorà el seu rendiment en la recta final del partit i posà en dificultats Illgner. El nivell de futbol baixà molt en la segona part. Com si el pot de les essències s'hagués evaporat.

Els homes de Hiddink baixaren la guàrdia en el darrer quart d'hora, i el Barça aconseguí el seu objectiu en el contracop. Anderson aguantà bé dins l'àrea i posà l'empat a set minuts per al final.

«L'empat a dos és un resultat just»

Tant el tècnic del Reial Madrid, Guus Hiddink, com el del FC Barcelona, Louis van Gaal, concidiren en finalitzar el partit que el resultat d'empat a dos gols va ser just. «El resultat és just pels mèrits assolits pels dos conjunts. la primera part va ser nostra, però en la segona el Barcelona ha pressionat més», va dir l'entrenador holandès del Madrid.

«No hem jugat tan bé com en la segona part contra el Manchester dimecres passat, però puc està satisfet per aquest empat aconseguit en el Santiago Bernabéu», declarà per la seva part l'holandès Van Gaal.

Tots dos entrenadors donaren per bo el resultat o assenyalaren que si no hagués acabat el partit amb empat, sinó que la victòria hagués caigut cap a alguna de les dues bandes, la Lliga hauria continuat igual de viva com amb l'empat a dos gols.