Aquesta setmana els marcians combaten la desmemòria dels humans. Conscients que és un dels principals ingredients que necessita la humanitat, miren com la memòria es pot recuperar, preservar i transmetre al futur amb diferents mètodes. L'art urbà de l'artista Roc Blackblock fa de testimoni de fets històrics com 'la manifestació de les galledes' de Vilanova i la Geltrú. El guionista Francisco Sánchez recupera per mitjà del còmic una vaga de lloguers dels anys 30. El Teatre Lliure ha creat un nou arxiu digital combina la intel·ligència artificial la natural per no perdre la seva història. I museus com el de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí preserven la memòria amb exposicions com una de la vida de les dones al camp.
A l'abducció, de la inabastable oferta del Primavera Sound, els marcians han triat una de les moltíssimes artistes que hi participaran, la mallorquina Júlia Colom, que acaba de debutar amb un primer àlbum, 'Miramar'.
El reportatge 'La memòria del futur'
El programa 'Quan arribin els marcians' exposa diferents formes de rescatar la memòria del passat per fer-la arribar a les noves generacions.
Un dels protagonistes és l'artista Roc Blackblock, impulsor del projecte 'Murs de bitàcola', que té com a objectiu pintar murals sobre fets històrics al lloc on van passar per evitar que s'oblidin. Són fets relacionats amb la feina al camp, les fàbriques, la guerra o escenes de la vida quotidiana. Un és 'la manifestació de les galledes' que sis dones van fer a Vilanova i la Geltrú en ple franquisme. Cèlia Lorenzo, de 95 anys, ho explica en primera persona, ja que hi va participar. Ella i moltes altres dones formen part del taller "Dones amb memòria", que des de fa més de vint anys dirigeix la historiadora Judith Barbacil, precisament per salvar la memòria femenina.
Al Teatre Lliure de Barcelona estan salvant la memòria de totes les produccions que s'hi han fet des del 1976, any en què es va inaugurar. Combinant intel·ligència natural i artificial, han posat ordre a més de seixanta mil documents. La bibliotecària i arxivera Anabel de la Paz és la responsable de la creació del nou arxiu del Lliure, que es pot consultar en xarxa.
Els problemes del passat, si no es resolen, repercuteixen en el present, com ara el preu desmesurat dels lloguers a Barcelona. El llibre en format còmic 'Rebel·lió. La vaga de lloguers del 1931', amb guió de Francisco Sánchez i dibuixos d'Anapurna, explica la vaga que van fer més de 90.000 famílies a Barcelona, que es van negar a pagar el lloguer en plena crisi post-Exposició del 29. Aquest episodi també el recull l'exposició que es pot veure al museu MUHBA Bon Pastor, que descriu com el problema de l'habitatge ha acompanyat la classe treballadora des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
Una altra memòria en què el reportatge posa el focus és la de les dones del camp, oblidades tants cops darrere del protagonisme masculí. El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, amb l'exposició 'Tros de dona', pretén restaurar aquesta memòria retornant a les dones el protagonisme que mereixen. La comissària d'aquesta mostra, Anna Maria Andevert, defensa el paper dels museus com a espais de salvaguarda de la memòria del passat per exportar-la al futur.
L'abducció: Júlia Colom
Nascuda a Valldemossa, la cantant Júlia Colom fa anys que investiga la música de tradició oral mallorquina. En el seu disc de debut, 'Miramar' (La Castanya), la combina amb composicions pròpies i sonoritats electròniques. Abans que el presenti al Primavera Sound de Barcelona, els marcians l'abdueixen per parlar d'arrelament i de cançons que no moren mai.
Cap de setmana a la Terra
A l'última part del programa, dirigit per Jofre Font, els redactors terrícoles Lluís Salgado, Andrés Palomino i Roger Roca fan les seves recomanacions marcianes.
'Quan arribin els marcians' és un planeta en si mateix, un lloc des d'on tothom es pregunta per què passen les coses que passen i la gent fa el que fa. Aquesta temporada, a TV3 hi arriba els diumenges a la nit, i els dijous torna a treure el cap a la televisió, al 33.
