Avui, amb l'estiu ben de ple, us proposam una ruta que combina a la perfecció la muntanya lleugera amb la mar, concretament al municipi de Banyalbufar. És a dir, que el trescador no sols gaudirà d'una passejada, sinó que també es podrà refrescar solitàriament a la mar. A més d'aquests incentius, aquesta ruta permet gaudir de tota una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional ben interessants i, a més, gairebé sempre per ombra. Així que, sense més dilacions, ens calçam les botes, agafam el banyador (o no) i arrencam.

Partim des de la volta del General, nom que al·ludeix a la corba que descriu la carretera i on el general Cotoner, propietari de la Baronia de Banyalbufar, hi anava per gaudir de les fantàstiques vistes de Banyalbufar. Des d'aquí mateix arrenca el denominat camí de Baix, una de les vies històriques que comuniquen la vila amb el port del Canonge i la possessió de Son Bunyola a través del pinar de Baix.

Després d'uns breus moments de marxa, deixam a l'esquerra un xalet encimbellat sobre un penyal dit la Cabarola (derivat de cabrarola, cabra petita), lloc on es projectà la construcció d'una gran creu damunt el penyal. Al cap de poc travessarem la barrera que dóna entrada a Son Bunyola, una de les possessions de referència del municipi. Després d'un primer revolt a l'esquerra localitzarem una cruïlla. Nosaltres avançarem pel camí superior, ja que tornarem pel camí que ve de la part inferior. Cinc minuts més tard, veurem les restes de la caseta d'en Pere Antoni, l'habitatge d'un roter que conrà per les rodalies (si ens hi fixam, trobarem restes de marges). A la vora trobarem un interessant ranxo de carboner, dotat de rotle i d'una curiosa barraca que aprofita una gran roca com a coberta.

El camí avança sense desnivells considerables. A la dreta, per damunt nostre, s'alcen els penya-segats del puig de les Planes (330m). Aviat començarem a travessar un gran caos de roques i penyals, conegut com l'Enquetjar (una derivació d'encletxar). La història oral banyalbufarina recorda com un tal Jaume "Bacines" morí entre tot aquest caos de blocs mentre arrabassava arboceres i els que el cercaven es varen torbar dos anys a trobar-lo.

En passar l'Enquetjar, el camí mostra alguns dels trams més interessants des del punt de vista constructiu: marge de sosteniment i sobretot llargues filades d'escopidors. Després d'una llarga tirada recta, el camí volta a la dreta i trobarem un gran pi amb un forn de calç derruït. Es tracta del pi de la Consulta, dit així perquè era el lloc de trobada entre els carrabiners d'Esporles i Banyalburar durant les guàrdies.

Aquest punt és clau en l'excursió. Tornam uns metres enrere i just al final del suau revolt que hem descrit localitzarem un tirany molt esquifit que davalla cap a la mar. Tot i que pot passar desapercebut, si ens hi fixam el trobarem amb facilitat. Ens hi amollam, ara amb la incomoditat del matoll i el càrritx que ens fregarà les cuixes. Algunes fites en forma de taca vermella ens ajudaran a continuar la marxa. Després d'uns deu minuts assolirem un gran penyal, a sota del qual hi ha les restes de paret. Sembla que aquest indret fou l'habitatge de les guardes marítimes que vetlaren fins al segle XVIII aquestes costes.

Aquí mateix sortirem en un camí de carro (per on tornarem). Prosseguim en direcció descendent fins que la tirada esdevindrà tiranyó un altre cop. Després de serpentejar una zona de matolls, la vegetació acabarà i ens trobarem davant la mar, en aquesta part de l'illa ben caòtica i alhora ben encisadora.

El senderó davalla fins a la riba amb rapidesa amb l'ajut de fites de pedra. Som a la banda oriental de la punta del Cavall, molt a prop de la cova de na Bernada (que des de la nostra posició no podrem veure). Des d'aquí la vista de la punta de l'Àguila és meravellosa; darrere, el port del Canonge i al fons, la Foradada. No és gens estrany que l'arxiduc s'enamoràs també de les costes banyalbufarines.

Després de la capbussada, refem el camí fins a trobar el camí de carro. Tota aquesta zona planera és coneguda amb el nom del pla del Cavall. L'ascens és suau i sempre per ombra. Després d'uns deu minuts assolirem de nou el camí de Baix, i des d'aquí, tornarem al punt de partida.