RUTA 1
Rock dels 90 i el playback actual
Fou una de les estrelles de la revetla. La plaça Major s'omplí de nostàlgics del rock espanyol dels noranta per sentir cançons que, d'alguna manera, han fet història. Loquillo, fidel al seu estil i vestit de rigorós negre, aparegué damunt l'escenari quan passaven pocs minuts de mitjanit al so d'En las calles de Madrid i no fou fins després de la cinquena peça quan es dirigí al nombrós públic amb un "bon vespre Sant Sebastià".
El cantant del Clot repassà la seva trajectòria -que ha recollit en el darrer disc, Loquillo Rock&Roll Star 30 años (1980-2010)-, durant gairebé dues hores, en les quals es dedicà a cantar i a parlar poc amb el públic. Tanmateix, els assistents estaven més que entregats i la plaça Major, plena de gom a gom. Tothom en coneixia algun tema, però els més veterans no deixaren de cantar ni un instant. El colofó arribà al final, quan Loquillo delectà els milers de congregats amb tres composicions més que mítiques de la seva llarga carrera. El ritmo del garaje, Rock&Roll star i Cadillac solitario posaren fi a un dels concerts més multitudinaris de la nit.
Si bé és cert que la plaça Major s'omplí quan hi sonà Loquillo, just abans també estava ben animada. Els seguidors del ball de bot no passaren per alt la ballada popular pròpia de Sant Sebastià. Les jotes, els fandangos, les mateixes i alguna bullanguera es ballaren al so dels Balladors de Lluc, Xaloc i Caliu. També s'hi reté un homenatge a Bel Cerdà. A pocs metres d'allà, l'ambient era ben diferent: recollit i familiar. La costa de la Pols, que enguany s'estrenava a la revetla, fou el refugi dels més alternatius i dels que defugien de les grans masses de gent que dimecres envaïen les principals places de Ciutat. Els DJ Javier SM, Marcial Bardolet, Miquel Viló, 7 pulgadas, La fábrica del Funk i Gran Reserva s'encarregaren de la música.
Una mica més enllà, revolució juvenil. La plaça d'Espanya, escenari de Palma 40 pop 2011, va ser la zona dels més joves i hi arribaren a passar unes 12.000 persones. Hormones efervescents, playbacks d'estrelles de single i més d'un pare vigilant. Els més puntuals s'hi concentraren a les 21.30, quan començà a sonar la música amb Taylor, i així s'asseguraren el lloc a primera fila. Per ells, l'espera va valer la pena. Nena Daconte -que cantà de viva veu- ho donà tot damunt l'escenari. Soraya tampoc no decebé un públic poc exigent. A la una i mitja acabà l'espectacle, i per la majoria, també la revetla.
RUTA 2
Dover acontenta tothom
Un dels plats forts de la revetla va ser el concert de Dover, que tingué lloc a Joan Carles I. Almanco, fou l'actuació que més gent congregà en aquest indret. Els madrilenys tocaren temes del nou disc i grans èxits i no varen decebre ningú. Els Lax'n'Busto tampoc no quedaren curts de públic, i això que varen iniciar l'actuació a la 1.30 hores. Abans, Hypnotize-me, Hijos de la Kaky, Kausa i Gran Sol encalentiren l'ambient. A la plaça de la Reina, el cartell s'obrí amb uns decebedors Tetrasonic, que oferiren poca cosa, llevat de l'espectacle del cantant, que almanco va fer somriure els assistents. The Goodfellows foren el preludi del Pop Tour, amb un entuasiasta Joaquín Padilla, La Trampa, els Tennesse, un envellit Alberto Comesaña, i Santi i Cía. de Los Inhumanos. Fou un exercici de nostàlgia que, encara que delectà els major de 30 anys, que cantaren amb efusió totes les cançons, poc aportà a una revetla que hauria pogut servir per mostrar qualque cosa més que velles glòries pràcticament inactives. A Cort, l'actuació de Beth, després dels Setze Cordes, hi aportà un punt de qualitat. Llavors fou el moment de la festa total amb els Pelucon Flowers.
RUTA 3
Massa d'hora per a les estrelles
El recorregut entre la plaça de Santa Eulàlia i el passeig de l'Artesania fou ben intens i un dels més coherent de la revetla. Ara bé, no hi faltaren les crítiques: una de les estrelles d'aquest Sant Sebastià era Kiko Veneno, que pujà a l'escenari de la plaça de Sant Francesc passades les deu del vespre. Vaja, l'Ajuntament es lluí amb el timing de la programació i el cantant de Figueres hagué de començar davant una plaça encara a mig omplir. La majoria dels seguidors de Kiko Veneno arribaren a la plaça a mitjan actuació o fins i tot alguns quedaren sense veure'l. "Ningú no s'esperava que actuaria el primer, almenys que Cort publiqui els horaris de cada concert", comentaven entre ells. Tot i això, Veneno no decebé i combinà els temes tradicionals amb altres de recent creació.
Més o menys a aquella mateixa hora, l'ambient de l'Artesania també era expectant. Aquí semblava que el públic coneixia a quina hora actuaria el showman Tonino Carotone que tornà a Ciutat amb la seva ironia i bona humor. L'ambient s'hi adeia. Per contra, a la plaça de Santa Eulàlia l'ambien polític predominà sobre la música bona part de la vetlada. I no és que fos dolenta. L'actuació d'Aniki & Kiffa i Jarem Jaime no deceberen els seguidors, encara que el gruix de gent circulava entre la Bodegueta i el carrer de Sant Francesc. La plaça del mateix nom fou la que conclogué les actuacions d'aquesta ruta. Després de Kiko Veneno, la plaça es buidà una mica, però La Carrau va saber-hi mantenir el ritme. A les dues del matí els Aiaiai del barri de Gràcia pujaven a l'escenari per animar les prop de cent persones que volien gresca. Ho aconseguiren, i fins i tot incrementaren de públic quan a les tres de la matinada s'acomiadaven amb el No trobo casa meva.
Combinats musicals en una revetla de mínims
La nit de dimecres va ser llarga i marcada per les anades i vingudes dels ciutadans que, de plaça en plaça, cercaven el grup que els fes el pes. Alguns el trobaren; d'altres, no. I és que la d'enguany podria considerar-se la revetla de 'mínims', amb un pressupost que, com explicava el regidor Eberhard Grosske, té per a festes el 25% del que disposava ara fa quatre anys. La poca homogeneïtat dels grups a la majoria de places en fou l'altra factor dominant. Tot i això, els ciutadans sortiren al carrer i, segons el recompte de la Policia, aquests arribaren als 45.400, cinc mil més que l'any anterior (que va ploure una mica). És, segon Cort, la revetla amb més afluència dels darrers cinc anys, encara que no s'hi pogueren constatar els grans embotellaments d'altres edicions. Tothom trescava damunt davall.
A mitjanit, Ciutat bullia. La música sonava a totes les places i alguns feien petites maratons per veure un concert o un altre. Desplaçar-se d'una plaça a l'altra, en alguns moments de la nit, no era gens fàcil en indrets com la d'Espanya, amb el concert dels 40 Principales, que fou el més concorregut, amb unes 12.000 persones, segons Cort. I mentre els carrers anaven plens, els bars i restaurants del centre estaven més aviat buits. La gent era a fora. Podia fumar on li venia de gust i la botellada no estava mal vista. Tanmateix, no es produïren incidents.
Loquillo, Nena Daconte i Dover foren les estrelles de la vetlada i concentraren un públic ben diferent. I és que l'objectiu de la revetla és intentar arribar a tots els segments i que tothom s'hi trobi a gust. De fet, són molts els que volten per totes les places. "I aquesta és nova enguany", va dir una dona d'una seixantena d'anys al seu marit quan passaven per davant la Costa de la Pols, i ja havien recorregut la ruta musical.
Els més tradicionals, en canvi, optaren per quedar tota la nit al mateix lloc i no haver de fer miracles per anar des d'un indret a un altre. "Tenc clar quin grup vull veure i no em passejaré per no veure res", comentava un grup de joves en el concert de Loquillo. Tampoc els joves de la plaça d'Espanya no es mogueren gaire i sorprengué veure que els fans del rock de Loquillo convivien durant hores amb el ball de bot. La coherència musical no ha estat el fort de l'organització d'enguany. En altres llocs, en canvi, quan finalitzava el concert, el vespre acabava de començar. Entre les dues i les tres, la música deixà de sonar a les places per fer-ho als diferents pubs i locals. Els del centre, ben a prop de les places de Cort, Major i Costa de la Pols, feren l'agost. Es convertiren en el punt final de la festa per molts, que des d'allà veieren sortir el sol.
