algo de nubes
  • Màx: 20.11°
  • Mín: 13.93°
20°

El moviment de la intuïció

La companyia Gelabert-Azzopardi obre la mostra Palma amb la dansa amb el seu muntatge Sense fi Conquassabit, capitanejat pel ballarí i coreògraf Cesc Gelabert

117664
Gelabert encapçala la filera de ballarins que integren el muntatge Sense fi. | Ros Ribas

La mostra Palma amb la dansa estrena enguany la desena edició amb un dels grans noms de la dansa contemporània: Cesc Gelabert. Amb més de trenta anys de trajectòria creativa i actuacions als escenaris més destacats del panorama internacional, el creador català inaugura el certamen de Ciutat amb una de les seves darreres propostes, Sense fi Conquassabit. Des de fa 20 anys, Gelabert treballa amb la coreògrafa Lydia Azzopardi. Així, la companyia Gelabert-Azzopardi és un maridatge que ha engendrat espectacles com Zumzum-Ka (1998), Caravan (2005) i Orion (2007), entre d'altres.

Com a coreògraf, Gelabert intenta que "cada muntatge sigui un repte personal i que em suposi una descoberta", apuntà. Una de les claus del seu èxit és la manca de mètode creatiu. "Els meus muntatges parteixen sempre de la intuïció més o manco difusa, però després cada procés creatiu té les seves característiques, que provenen de diferents factors", afegí el coreògraf. "Vull emprar Conquassabit, la segona peça de l'espectacle, per explicar el que em passa en el procés creatiu, en què de la idea raja tota la resta", precisà.

Conquassabit és una peça sobre l'acceleració i la quietud, que a partir d'obres de Haëndel barreja fragments vocals i instrumentals sotmetent-los a una progressiva acceleració del tempo. "Fou l'acceleració la que va originar el programa complet", apuntà el coreògraf en parlar d'un concepte "molt present en el món contemporani i molt coreogràfic". Així, la intuïció de Gelabert assenyalà l'acceleració com a peça primera i clau d'un muntatge que comença amb Sense fi, una coreografia amb partitura original de Pascal Comelade, immersa en el món de la contradicció paradoxal. "L'entenc com un viatge interior que no es diferencia d'una espera orientada cap al futur", explicà l'autor.

Els solos

Una desena de ballarins, entre els quals es troba el mateix Gelabert, interpreten sobre l'escenari les intuïcions d'un coreògraf que mai no ha deixat els seus projectes en solitari. "Els solos són un cosmos sencer on tot depèn d'un mateix, i aquesta sensació m'agrada", assegurà. "Quan em cans de mi mateix, m'endins en una producció amb més intèrprets", apuntà Gelabert. L'artista, sol o acompanyat, viu en dos mons "complementaris com a creador", mentre prepara un parell de projectes per al futur immediat que ara com ara encara no pot revelar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.