El passat divendres, dia 29 de novembre, a les 19.00 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera 39 B) la presentació i tertúlia de Camins i caus (editat per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar / Associació Cultural Flor de Card, 2023) de l’escriptora Francisca Grimalt Gelabert. La coordinació de la tertúlia anà a càrrec de Miquel Àngel Lladó, Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.

L’acte comptà amb la presència de l’autora Francisca Grimalt Gelabert, prou coneguda a les tertúlies perquè hi assisteix de manera habitual. Aquesta vegada, però, com autora d’un interessant i elaborat llibre de haikus.

Àngels Cardona, com és habitual, encetà la presentació de la tertúlia amb una introducció breu sobre els haikus. Afirmà que Francisca Grimalt broda els haikus i ho fa com un joc d’elements oposats. Segons el seu parer, és una ferma voluntat d’ordenament del món, tant exterior com interior, és a dir, un intent d’harmonitzar els contraris perquè aquests sempre es complementen. Definí els haikus de Francisca Grimalt com una poesia de l’essència.

A continuació donà la paraula a l’autora i aquesta advertí que si qualcú la qüestionava per la seva manera particular de fer haikus, no tenia cap problema a acceptar la crítica. Els resultats dels seus escrits estan fets a consciència. Ens explicà que els seus poemes parteixen de l’observació de l’instant, és a dir, gairebé tots són d’un dia, d’un moment determinat i d’una situació concreta i, tot i que no apareixen les dates al llibre, l’autora sap de quin dia són. Esmentà, també, les imatges de Felip Forteza que acompanyen el llibre i de com cercaren una conjunció entre els versos i els dibuixos. Ens explicà també el seu primer llibre Sotjar bubotes que, segons ens recordà l’escriptora, la idea va néixer d’una de les tertúlies de Lluna. Això sí, aquest llibre parteix d’un haiku i arriba a un haiku, però enmig són poemes més convencionals.

L’autora defineix el haiku com una forma de capturar instants, fixar records i reflexionar a través d’imatges. El títol del llibre, Camins i caus, reflecteix conceptes complementaris i antagònics: el moviment i la quietud, l’exterior i l’interior. Per a ella, els camins simbolitzen el recorregut fins a arribar als caus, que representen espais de repòs o introspecció. Francisca Grimalt escriu haikus des de 2014 i n’ha fet un cada dia des de 2017. Aquesta pràctica li permet capturar moments de manera íntima, substituint la fotografia com a eina per preservar records. El recull del llibre sorgeix dels seus haikus diaris escrits entre 2017 i 2023.

El pòrtic del llibre titulat «D’esclovellar paüres per treure’n la grana» d’Abraham Mohino Balet parla, entre d’altres coses, que el modisme tocar mare li crida l’atenció. És una expressió que diuen les criatures en jocs de cuit i amagar quan arriben al lloc on es poden salvar o refugiar. I lliga aquest concepte amb el títol del llibre «Camins», amb la idea de sortir, fugir, transformar-se i «Caus» per refugiar-se:

que no vull viure
ancorada al port vell

vull soltar amarres

palpar la terra
més enllà de la mar
i tocar mare

La tertúlia es desenvolupà, com és costum en aquests actes, amb les lectures en veu alta dels haikus, és a dir, qui comenta un poema que li ha agradat molt o li ha arribat ben endins, també el llegeix en veu alta. D’altra banda, varen ser ben interessants les qüestions que els assistents proposaren a l’autora i els comentaris, també, enriquidors sobre els dibuixos del llibre, fets per Felip Forteza Amengual. Tot plegat, donà color i calidesa a una vetlada que tanca les tertúlies fins al mes de gener de 2025.

tragín paraules
per un món sense rodes
i costa amunt

camín feixuga
arrosseg la meva ombra

Referència: Camins i caus de Francisca Grimalt Gelabert (editat per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar / Associació Cultural Flor de Card, 2023).