L’escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940) treu a la llum Jaguar. On els adverbis es moren de por, una prodigiosa història d’aventures, amarada de màgia i llegenda, que s’ambienta a la selva de l'Amazones, a la qual viatgen tres joves seguint la pista dels korubo i de la seva llengua, potser única en el món. La novel·la, publicada per Nova Editorial Moll, la presentaran el dimarts 21 a les set de l’horabaixa, a la llibreria Quars (Parellades 12, Palma) l’escriptor Miquel Rayó i el poeta i filòsof Sion Capçana, en companyia de l’autor.
A Jaguar, éssers humans, animals, mites i faules, que semblen sortits d’unes ‘rondalles’ amazòniques, es fan presents a una historia trepidant, suggeridora i hipnòtica, en la qual tres joves segueixen les petjades de l’àvia d’un d’ells, una dona que havia desafiat les convencions de la seva època. Coneixerem narradors d’històries màgiques, serps que riuen i mosques que ploren, fills de dofins mestres en l’art de navegar, dones que es transformen en feres i feres que es transformen en flors, en una exhibició de llenguatge i de fantasia que representa una nova evidència de la mestria i talent de l’autor.
Aquesta narració ambientada a la selva amazònica, la terra del jaguar que li dona títol, és també tota una declaració d’amor al llenguatge i a les paraules, simbolitzades en aquest idioma mític dels korubo, que no fan servit adverbis perquè «són el matís que afegeixen aquells que volen manipular la vida, dominar la natura». I també és, en uns temps dominats per l’emergència climàtica, una reivindicació d’aquells pobles indígenes que foren capaços de conviure en harmonia amb el seu entorn, sense caure en el seu espoli i explotació, com els homes suposadament ‘civilitzats’.
Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida el 1940. Llicenciat en Lletres i doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d’Antropologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. En la seva obra narrativa cal destacar L’abisme (Premi Ciutat de Palma 1967), El silenci, Han plogut panteres, Els alicorns (Premi Josep Pla 1971), El cementiri de les roses (Premi Víctor Català 1971), L’agonia dels salzes, Els rius de Babilònia (Premi Sant Joan 1974), El rei Gaspar (Premi Folch i Torres 1975), Tango (Premi de les festes populars de cultura Pompeu Fabra), La dama de les boires (1987), Paradís d’orquídies (1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1993), La vida, tan obscura (1996), Els jardins incendiats (Premi Carlemany 1997), Estàtues sobre el mar (2000), George. El perfum dels cedres (2002) i Tigres (Premi Ramon Llull, 2007). També ha cultivat l’assaig, amb obres com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) o la seva tesi doctoral, La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979); i destaca com a autor de narrativa juvenil, faceta en la qual ha publicat moltíssims títols i per dues vegades ha estat nomenat candidat de l’Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen. Recentment li han estat dedicades unes jornades monogràfiques per la Fundació Mallorca Literària.
