algo de nubes
  • Màx: 10.86°
  • Mín: 7.86°

La biblioteca de Puigpunyent acull la conferència 'La contribució de Puigpunyent a la repoblació valenciana del segle XVII'

228109

El dissabte 30 de març a les 11.30 hores, la Biblioteca Municipal de Puigpunyent acollirà la conferència 'La contribució de Puigpunyent a la repoblació valenciana del segle XVII', a càrrec de Vicent Puig i Gascó, historiador de la Vall de Gallinera (Marina Alta, País Valencià).

Cal recordar que el 23 d'octubre de 2022, es va dur a terme l'agermanament entre els municipis de la Vall de Gallinera i Puigpunyent, aprofitant l’avinentesa del 412é aniversari de l’arribada de les primeres famílies mallorquines a la Vall de Gallinera (octubre de 1610), concretament al poble de Benissili, quan era territori de la Baronia d’Alcalà, senyoriu dels Català de Valleriola.

Fins al segle XVII, la Vall de Gallinera era terra de moriscos, estava formada per 13 llogarets repartits al llarg del territori: Beniamoamet i Benimoamit, Benimarsoch, Benialil i Rafalet, Benissivà, Benitaia, Benistrop, la Solana, Alpatró, la Carosa, Llombai i Benissili; dividida per dos senyorius, la Baronia de Gallinera, els Borja, que abastava la majoria de la Vall i el senyoriu dels Català de Valleriola, que contenia el lloc de Benissili lligat a la Baronia d’Alcalà, altra vall morisca veïna.

A partir de l’expulsió de la població morisca de 1609, la necessitat que tenien els senyors de posar en marxa la producció agrària, sobre la qual requeien nombrosos censals (préstecs) esperonà el duc de Gandia, que contactà amb el virrei de Mallorca perquè li enviàs famílies mallorquines per a repoblar. El virrei o lloctinent del regne de Mallorca en temps de l’expulsió dels moriscs era un senyor valencià, en Joan de Vilaragut, baró d’Olocau, que degué ser uns dels principals organitzadors del procés migratori, amb la col·laboració decidida dels senyors valencians, els primers interessats a poblar de bell nou les seves terres carregades de censos.

Ja en 1610 arriben gents atretes per la «fam de terra», desembarcaven a Dénia i feien camí cap l’interior muntanyós de les Marines (Tàrbena, Laguar, Ebo, Gallinera, etc). La Vall de Gallinera es convertí en el camí natural de penetració d’aquesta gent, cercant les millors condicions per a assentar-se, per això aquest riu continuat de camperols mallorquins que arribaven a terres valencianes i després s’escampaven per les diferents valls veïnes (Alcalà, L’Orxa, Salem) fins a arribar al Comtat, la Vall d’Albaida o la Safor, i, fins i tot, al Camp de Túria. I aquest camí comença a ser conegut com el Camí dels Mallorquins mantengut en l’imaginari col·lectiu com el camí que mamprenien els mallorquins per a iniciar una nova vida en l’interior valencià despoblat de moriscos.

L’aportació de la gent vinguda de les Balears al començament del segle XVII fou el factor primordial de la regeneració d’aquests territoris de les Comarques Centrals Valencianes. Ja a les darreries del set-cents el botànic Joan Antoni Cavanilles esmenta que en la Vall de Gallinera s’assentaren 140 famílies d’origen mallorquí, de fet en les cartes d’Ebo i Gallinera així s’esmenta («omnes ex insula baleari oriündes et naturales»).

Hi ha una gran diversitat en els orígens dels repobladors, a Tàrbena predominen els del redol de Santa Margalida, Artà i Manacor, a la Vall d’Ebo són majoritàriament de Santa Margalida, i a la Vall de Gallinera troben un allau de diverses procedències que no totes arrelaren (Alaró, Algaida, Andratx, Artà, Calvià, Campanet, Palma, Estellencs, Llucmajor, Manacor, Montuïri, Muro, Petra, Pollença, Puigpunyent, Santa Margalida, Sant Joan, Sineu i Menorca).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.