algo de nubes
  • Màx: 19.63°
  • Mín: 9.58°
16°

Sentit homenatge a Nora Albert, acompanyat de l’anàlisi dels poemes d’Antonella Anedda

Dia 23 de febrer tengué lloc la tertúlia poètica de la Llibreria Lluna, amb un sentit homenatge a Nora Albert (Helena Alvarado) i l’anàlisi del poemari Nits de pau occidental d’Antonella Anedda. Tant una dona com l’altra, unides per la poesia i la traducció, ens mostraren l’alt nivell literari que es respirà a la trobada.

La tertúlia començà amb un recordatori a Nora Albert (Helena Alvarado i Esteve). Cal recordar que el pseudònim ens remet als seus referents literaris, és a dir, la protagonista de Casa de nines d’Henrik Ibsen, Nora, i a la gran escriptora modernista Caterina Albert (Víctor Català). Se’n destacà la qualitat literària i el fet que gràcies a les seves traduccions, s’han donat a conèixer en català autores com Alda Merini, Maria Grazia Calandrone o Antonella Anedda, entre d’altres. La tertúlia per parlar de la traducció del poemari Nits de pau occidental d’Anedda estava aparaulada d’abans que Nora Albert ens deixàs. Es recordà Punta Galera (Sant Antoni de Portmany), l’espai físic a prop del qual vivia Nora Albert, que donà nom al seu poemari Punta Galera (2013), amb el qual va guanyar el Premi Vall de Sóller. La coordinadora de les tertúlies, Àngels Cardona, llegí unes paraules molt emotives dedicades a Nora Albert i recordà els dies que passà a ca seva, a Eivissa. Cardona ens explicà que la manera d’esvair la pena és escriure i, per aquest motiu, duia preparat un escrit per a ella. A continuació, Àngels Cardona donà la paraula als presents per parlar de la traducció de Notti di pace occidentale (Nits de pau occidental) d’Antonella Anedda.

De Nits de pau occidental es comentà que és un llibre coherent, complex, difícil d’entendre en alguns moments, per la qual cosa s’ha de menester més d’una lectura per arribar-hi. De la traducció al català de Nora Albert, se’n digué que era magnífica i exquisida. Els lectors que s’endinsin a la traducció i coneguin la llengua italiana, podran comprovar-ho perquè el llibre conté la versió original i al costat la versió catalana de Nora Albert que, com indicà Maria Victòria Secall, empra un català quasi avellutat. Secall, segons el seu punt de vista, explicà que el darrer recull del llibre conté uns poemes amb un aire més surrealista i més metafòric. També destacà que aquest poemari, tot i la necessitat d’haver de fer un esforç per capbussar-s’hi per tot allò que ens explica Anedda, també ens conhorta amb la bellesa, l’empatia, el desig que les coses vagin millor, el reconeixement de l’amor, de la vida quotidiana... En resum, ens ofereix no solament una bellesa transcendental, que va més enllà d’un simple element del paisatge, sinó que es tracta d’una bellesa sublimada.

Miquel Àngel Lladó definí el llibre d’Antonella Anedda com un llibre dens, que no fa gaires concessions a l’optimisme, que és un llibre fosc, tot i que estigué d’acord amb les paraules de Maria Victòria Secall sobre la bellesa dels poemes, que qualificà de «bellesa metafísica», però que alhora resulta difícil de copsar la idea de cadascun. Es destacà que hi ha qualque poema que deixa oberta la porta a l’esperança.

Aina Ferrer, per la seva banda, explicà que per entendre els poemes d’Anedda s’han de llegir i rellegir, que fins que no n’aprens qualcun de memòria no arribes a entrar-hi. Són poemes que ens transporten molt lluny i a moltes de bandes. Com veis, no és una poesia fàcil, perquè són d’una profunditat immensa, on les paraules illa, treva, nom i d’altres, surten molt al llibre.

La tertúlia s’allargà i es parlaren de més temes, però també és ver que cal deixar que els lectors que en tenguin ganes, s’endinsin en aquesta aventura poètica. Finalment, proposam un tast de traducció de Nits de pau occidental i rescatam una imatge d’una de les tertúlies de la llibreria Lluna on participà Nora Albert. I així tancam l’homenatge a les dues autores:

Tal volta l’ànima no existeix però existeixen els seus indrets,
la distància: verstes per recórrer cap enrere,
una llengua capaç de dir allò que importa,
so, frontalitat, arrels silvestres,
respir de planes
-sí, respir- per l’estret d’una illa
i, en lloc de les rimes,
el ritme d’un pensament
mai sentit
inaudit
com ho és sempre cercar concisió en l’altura.

Referència: Nits de pau occidental d’Antonella Anedda. Traducció de Nora Albert. XVIII Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia». Jardins de Samarcanda, coedició de Cafè Central i Eumo Editorial 2022.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.