Teresa Cabré: «Cal potenciar les institucions que representen espais lingüístics i culturals més enllà de fronteres administratives»

Sobre la tasca de l’IEC com a acadèmia de la llengua, Cabré va subratllar que «s’ocupa de la globalitat del català, amb totes les seves varietats dialectals» i va afegir: «Treballem per proporcionar un model amb què els parlants de tots els racons on es parla català, s’hi puguin sentir identificats. La normativa ha de ser prou flexible, però alhora prou continguda perquè tingui les màximes adhesions». Teresa Cabré va explicar que l’Institut ja fa anys que treballa en aquesta direcció, i que la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) ja es va fer amb aquest criteri.

De cara als pròxims temps, va avançar: «El nostre tresor és el nou diccionari normatiu, en què la Secció Filològica ja ha començat a treballar. El projecte va arrencar amb els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears alineats: «Per primera vegada vam obtenir la implicació financera de tots tres territoris». Ara, amb la constitució dels governs sorgits de les darreres eleccions municipals, caldrà veure «com queda aquesta implicació». Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, va assegurar que «el compromís es manté i fins i tot anirà més enllà, per fer front als possibles entrebancs polítics».

L’acte d’inauguració va comptar també amb Manel Balcells, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Yves Delcor, alcalde de Prada, Joan Becat, president de l’Associació UCE a la Catalunya del Nord i Joandomènec Ros, president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu i expresident de l’IEC. La lliçó inaugural, titulada 'L’exili dels presidents Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas', va anar a càrrec d’Oriol Junqueras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya.