cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 22°
32°

Damià Rotger Miró: «’Umbilical’ és un llibre que agafa el tema de la mort, però per parlar de la vida»

La tertúlia de dia 19 de maig, a la llibreria Lluna de Palma, comptà amb un poeta d’una força i una passió extraordinària, ens referim a Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981). La tertúlia es desenvolupà entorn del seu darrer poemari Umbilical (Nova Editorial Moll, 2023). I, com és habitual, les responsables de les tertúlies, és a dir, Kinesdues (Àngels Cardona i Maria Victòria Secall) feren les presentacions inicials.

Maria Victòria Secall encengué la flama del debat perquè, no cal dir-ho, va ser una tertúlia intensa, que en alguns moments entrà en un territori espinós i estrany, però sovint necessari en la vida de totes les persones. En paraules seves, els presents pogueren celebrar amb Umbilical les coses de la vida, el dolor, la mort, la resurrecció de les emocions i els camins pels quals ens porta Damià Rotger. Secall destacà que Damià Rotger encén espurnes amb el seu verb i ens demana sempre implicació i acompanyament. A canvi, ell ens ofereix la seva experiència vital, ens commou, s’eternitza en la paraula, ens l’eixampla i ens recorda com és de poderosa la poesia, fins i tot per rescatar-nos dels abismes. Ens recordà que l’autor d’Umbilical ens exposa al poemari un dolor brutal relacionat amb la mort de sa mare i ens endinsa com a portador del dol i de la mare morta, un viatge a una altra riba, a un més enllà... A més a més, explicà que els versos de Damià Rotger lliguen llum i fosca i parla de la impotència que tots els éssers humans tenim davant la Mort (la pròpia, l’aliena, dels qui estimam i, fins i tot, dels qui no estimam). I per poder viure, la impotència s’ha de convertir en acceptació i això suposa un esforç titànic per transportar la Mort, del vincle amb la mare que ens permet poder tornar a somiar, poder veure la bellesa, amb l’alquímia que suposa la poesia i que traspassa els límits de la cosa personal. I el fet personal de Damià Rotger es transforma en quelcom universal. Ens recordà que l’autor ens transmet angoixa, però que la vol agombolar i convertir-la en qualque cosa suportable.

Àngels Cardona, per la seva banda, parlà que l’expressió del dolor per la mort de qualcú estimat és un tema recurrent en tota la literatura universal. Ara bé, el que no ho és tant és la manera com ho ha fet Damià Rotger, que tot i utilitzar una imatge mitològica, com és Caront i el pas de les ànimes a través de la llacuna Estígia per arribar a l’altre costat, ho fa amb el seu estil particular. També va fer referència als viatges interiors que, sovint, són més llargs.

Si el viatge és interior, Mare,

per què anam tan lluny? Per què els idiomes

callen ara que les dents segmenten el xerric?

Recordà la tertúlia de Miren Agur Meabe quan va esmentar que el fet de viure és exposar-se, com també surt en els versos de Damià Rotger. I és que per fer poesia s’ha de ser valent i exposar-se i en el cas del convidat és una mostra claríssima del que té, el que sent, el que pateix, etc. A partir d’aquest moment, donà pas al poeta perquè parlàs del llibre.

Aleshores Damià Rotger, un comunicador excel·lent, va fer un repàs de la gestació del llibre i la relació amb allò que ens explica: tot germina o esclata pel procés i el tràngol per la malaltia i la mort traumàtica de sa mare. D’aquí ve el títol del llibre «Umbilical» i els colors de la coberta. Ens recordà que «Umbilical» és una paraula que ens connecta a la vida. A més a més, volia que la coberta no tengués una pulsió directa amb la Mort (no havia de ser ni fosca ni negra). Per tant, tenim un llibre que parteix de la mort per agafar embranzida i parlar de la vida. Ens digué, de manera molt oberta, que en cap cas volia que l’acte literari de dia 19 de maig fos un acte de lamentacions, en paraules seves i emprant un to irònic «no havia de ser un catàleg d’Ikea de lamentacions». L’autor reconegué que va tractar un tema perillós, és a dir, de com transfigurar el tema de la mort, però alhora evitar que fos un collage de lamentacions. Ens explicà el procés de creació i la idea que tenia de fer una bona reflexió, que transcendís i que no es limitàs al fet que parlava de la mort de qualcú. És evident que sempre se’ns mor gent de l’entorn.

Per tant, el gran repte va ser aconseguir un llibre que parlàs de la mort, però des del punt de vista de no-lamentació i que ens intentàs abastar la vida. I agafa per una part el passat, la manera com tenien de tractar la mort els mites grecs, però amb una mirada al futur. El llibre està estructurat en tres parts (Sense Caront -Acte primer, Mirada boreal -Acte segon i L’etern retorn -Acte tercer). La figura del portador no és exactament el poeta, perquè som tots nosaltres. Ens deixà clar que no volia que el llibre fos un anecdotari entre coses d’ell i sa mare. La idea era parlar del fet Universal, encara que partís del que és local i domèstic.

El poemari, per tant, narra el periple del portador (figura mitològica actual) i portadors som totes aquelles persones que decideixen assumir el tràngol de col·locar aquell cos a la barca per traginar-lo en aquell espai del no-temps o la immensitat de l’infinit.

Com veis, una tertúlia intensa i profunda, que sobrepassà amb escreix les dues hores que s’hi solen dedicar. Naturalment, Damià Rotger continuà parlant i captant l’atenció dels presents que, no cal dir-ho, també aprofitaren per exposar-li situacions personals, demanar-li qüestions relacionades amb el llibre, etc.

Paraules de portador

En la zona definitiva del Cel,

hi ha un forat amb forma d’estrella.

Allà t’hi posaré la celístia en nom

i en cada una de les arestes un bri de veu.

Referència: Umbilical de Damià Rotger Miró. Pròleg de Sònia Moll. Nova Editorial Moll, 2023

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.