L’IEC publica el volum novè del 'Petit atles lingüístic del domini català', de Joan Veny

L’obra conté 250 mapes fonètics, de morfologia, de sintaxi, de fonosintaxi i de lèxic. Aquest nou volum, que serà consultable en línia pròximament, com ho són els volums anteriors, anirà seguit d’un altre volum complementari d’índexs, que ja s’està preparant.

El doctor Veny ha remarcat que està «molt satisfet» d’aquesta obra. «Els autors generalment es limiten a presentar els materials recollits per enquesta, en un pla descriptiu. Sempre havia tingut la idea de fer un atles interpretatiu: arribar a l’arrel de les paraules i veure per què han sofert modificacions, per què moren. Voldria destacar, però, que no és una obra estricament personal, car he d’agrair el treball cartogràfic i de revisió dels comentaris de Montse Roma; també he de subratllar que aquest Petit atles es basa en les dades de l’Atles gran, en les enquestes del qual van col·laborar eficaçment Lídia Pons, que ara n’és la codirectora, Joaquim Rafel i Joan Martí Castell, noms imprescindibles d’aquesta magna obra, com també ho és el de Núria Jolis per a la base de dades i l’organització i la correcció de les dades».

Aquest novè volum presenta els materials recollits en l’Atles més gran -Atles Lingüístic del Domini Català- «de forma més pedagògica», ha apuntat Veny. «És una tria dels mots més interessants des del punt de vista fonètic, sintàctic, lèxic i, sobretot, de morfologia verbal. Proposem una cartografia atractiva, en color, i el que és més original és la redacció dels comentaris a cada una de les entrades. Es fa un estudi de totes les variants que corresponen a un concepte determinat. Per exemple, en el cas dels verbs, es representen les àrees del present d’indicatiu de cantar, cant, cante, canti i cant, i l’evolució d’aquestes formes», explica.

L’Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que comprèn 190 localitats de tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors un conjunt de materials de llengua oral recollits entre els anys 1964 i 1978, en forma de qüestionari o de narracions lliures, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics. L'objectiu d’aquest gran projecte és «donar a conèixer i fer una fotografia de la situació del català en aquest període. Un retrat que dona idea de la variació fonètica i semàntica de la llengua. En el Petit atles, a més, fem un petit estudi de cada variant i les relacionem amb la normativa: veiem quines, en distintes fases, han passat a l’estàndard».