«Mal dia per fer una presentació d'un llibre», es comentava entre els primers assistents a la presentació d''El Caire Formentera', era el capvespre del divendres 25 de novembre, i al centre de Palma començava a transcórrer una multitudinària manifestació contra la violència masclista, però, passats uns minuts de les 19.30 hores, a la sala infantil de la llibreria Quart Creixent ja estaven totes les cadires ocupades i les persones que encara arribaven havien de romandre dretes al fons de la sala.

No era una presentació qualsevol, es tractava del darrer llibre de poesia de Carles Rebassa, i l'expectació era major després d'haver estat guardonat amb el XX Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater. Entre els assistents, poetes i escriptors consagrats en llengua catalana, com la poetessa Maria Victòria Secall, Àngel Terron, Sebastià Alzamora, entre d'altres. A més del poeta i col·laborador d'Ona Mediterrània, Pere Perelló, qui va ser l'encarregat de presentar poèticament l'autor del vertader protagonista de l'acte: 'El Caire Formentera'.

Perelló va començar dient: «El fet és que és un dia complicat, perquè és un divendres d'aquests negres i molta gent fa coses fosques, i també avui és un dia que tristament s'ha de continuar reivindicant que no n'hi hagi violències masclistes. Però malgrat ser un dia complicat, està ple de gent, perquè la poesia, i la poesia d'en Carles, és llum. El Caire Formentera és un topònim, és un lloc, però no físic, és un lloc poètic, líric, que crea, on el poeta creix i la poesia es fa col·lectiva, abraça i convida.»

Perelló va afegir: «En Toni Artigues, inspirat per Nietzsche, deia que un poeta era una metàfora, i tota la seva obra era desenvolupar aquesta metàfora. La metàfora d'en Carles és la metàfora de la llibertat, en un sentit ple. La llibertat d'en Carles és una llibertat col·lectiva, una lírica combativa. És un treball compromès amb la nostra llengua, de la qual hem de tenir cura, la llengua catalana. Crec que poques obres, avui en dia, tenen un treball tan seriós i acurat amb la llengua i amb el llenguatge. Carles Rebassa vol créixer amb aquesta llibertat a través de les paraules que es fan poema».

Pere Perelló va acabar la seva introducció comentant: «Aquest llibre és com si en Carles, des del primer poema, et donés la mà i et digués 'vine a passejar amb mi per aquest espai que he creat, que és el Caire Formentera', passeges i trobes persones, amics i amors, trobes poetes i mestres, trobes llocs, territoris i experiències vitals. Aquesta metàfora que en Carles ens transmet i ens regala a través dels seus poemes és una actitud empoderada, una poesia que ens encoratja a ser lliures. Una poesia que es fa estimar, perquè t'estima i t'abraça.»

Carles Rebassa no va parlar gaire, només va dir: «Quan un es troba en un moment determinat del present, està molt bé saber d'on ve i saber quin recorregut ha fet en aquest món, precisament per presentar un llibre que parla del present. Però realment per presentar un llibre d'aquests, segurament la millor manera que es pot fer és recitant alguns poemes, els he escrit perquè ho necessitava i particularment en aquest cas per augmentar l'ètica del món, per a mi és un gran motiu.»

L'autor va llegir nou dels poemes d'El Caire Formentera. Va començar amb 'La figuera d'en Blai', explicant que si fos en Blai Bonet se'n diria la figuera d'en Blai Bonet. El van seguir: 'Cançó de la fonda', 'Nadal 1984', 'Platges de Comte', 'La Turtura', 'La cançó dels 33', 'Llenya a la Savina', 'Portopetro, un dia d'ara', i va acabar el recital amb 'L'ésser performatiu'.