El regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, i el secretari de la Institució Francesc de Borja Moll, Antoni Mir, han firmat un conveni per a digitalitzar l’edició original dels volums I (1930) i II (1935). Aquest projecte, dirigit per la doctora i catedràtica en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Maria Pilar Perea, rescatarà material exclòs de l’edició definitiva (1968) i aportarà més informació sobre la gènesi i el procés d’elaboració d’aquesta obra excepcional.

L’Ajuntament de Palma ha firmat un conveni pel qual aportarà 20.000 euros a la Institució Francesc de Borja Moll, dipositària dels drets del Diccionari català-valencià-balear, per a les tasques de digitalització. El consistori palmesà revalida així el seu compromís ja que fou una de les poques institucions que mantingueren la seva aportació econòmica a l’edició del Diccionari. Així, a l'edició original del segon volum (1935) hi consta com a protector de l'obra, amb una aportació de 2.000 pessetes. En paraules del regidor Llorenç Carrió, «amb aquesta col·laboració l’Ajuntament de Palma manté el compromís amb una obra excepcional que es va concebre, dirigir i redactar des de la nostra ciutat».

La digitalizació d’aquests dos primers volums permetrà complementar les múltiples informacions relacionades amb l’edició d’aquest magne compendi lexicogràfic, que Antoni Maria Alcover va iniciar l’any 1901 i que Francesc de Borja Moll va culminar el 1962, enguany fa 60 anys.

Es tracta de la transcripció de 33.385 registres –15.769 del volum I i 17.624 del volum II– que té diverses finalitats, entre les quals informar sobre l’autoria de les entrades del Diccionari, ja que a la primera edició apareixen firmades, i donar a conèixer els canvis que varen experimentar aquests volums quan Francesc de Borja Moll en feu l’edició definitiva, el 1968.

Aquesta tasca és fonamental per a donar a conèixer les modificacions que va experimentar l’obra, com també per a extreure’n la metodologia que s’hi va aplicar. En cercar una paraula del Diccionari català-valencià-balear el lector interessat podrà posar en paral·lel, mitjançant l’accés a una pestanya, la informació de totes dues edicions, la qual cosa aporta un valor complementari al d’aquesta gran obra lexicogràfica.

Volums I (1930) i II (1935) del DCVB

L’any 1921, quan Francesc de Borja Moll es va traslladar des de Menorca a Mallorca per a ajudar Antoni Maria Alcover en la tasca del Diccionari, feia vint anys que Alcover l’havia iniciada amb la Lletra de convit, una invitació a tot l’àmbit de llengua catalana a participar-hi. Les cèdules o fitxes, fruit d’aportacions individuals o dels viatges del mateix Alcover a 381 localitats, i que arribaren a ser més de tres milions, omplien les calaixeres de casa seva, com a material de partida per al Diccionari. Va aconseguir una ajuda del Govern espanyol, si bé aquesta es va suprimir el 1926, a la dictadura de Primo de Rivera.

El 1924, es va crear la Impremta Mossèn Alcover a Palma, ja que eren necessàries unes tipografies específiques, atesa la complexitat de l’obra. El 1925 Alcover i Moll publicaren un fulletó explicatiu dels continguts i a finals del 1926 veia la llum, després de 25 anys de començar la feina, el primer fascicle del primer volum. Si bé inicialment havien participat com a redactors els franciscans Miquel Colom i Rafel Ginard, en aquell moment ja només redactaven el Diccionari Alcover i Moll i, en caure greument malalt el primer, Moll tot sol.

La malaltia d’Alcover, la manca de suport a Catalunya i les dificultats econòmiques feien perillar el projecte, per la qual cosa Moll i Joan Riutort, criat i home de confiança del mossèn, crearen una societat que en fes viable la continuïtat. Antoni Alcover va morir el 1932, si bé amb la satisfacció de veure publicat el primer volum, el 1930.

Poc després de la mort d’Alcover, Moll va fer a una crida a tots els territoris del domini lingüístic català i es va constituir una Lliga de Socis Protectors del Diccionari, i amb aportacions econòmiques d’institucions i de particulars van contribuir a tirar endavant la publicació.

El 1933, Moll va reprendre el Bolletí del Diccionari, que havia quedat aturat el 1926, com a eina de promoció i de comunicació, a més de donar les primeres passes del que poc després seria l’editorial Moll (actualment, Nova Editorial Moll). El primer trimestre del 1935 es va arribar a completar el segon volum.