algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
16°

Una visió polièdrica de Toni Roig 15 anys després

Toni Roig i Sierra, va néixer a Palma el 25 de maig de 1946. Va ser escultor, cantant, guitarrista i compositor. Com a escultor, va començar les seves escultures experimentant amb materials com bronze, fusta, pedra, fang, ferro i formigó, però, de tots aquests, es va decantar pel formigó amb el qual va crear la major part de la seva obra. Paral·lelament a la seva activitat com escultor, va conrear la creació musical, tot i que primer es va iniciar amb la música. Amb només set anys va cursar estudis de solfeig i piano, i amb el seu pare, del qual havia heretat la inquietud musical, va ser component del cor Capella Oratoriana i del Cor de Sant Gaietà. Als anys 60 va formar part del grup musical Els Calafats. Posteriorment, el 1980, va fundar el grup de música tradicional Música Nostra; el 1994, juntament amb altres músics, va fundar Al-Mayurqa; i entre l'un i l'altre, va ser integrant del grup Sa Revetla. També va realitzar tasques de docència des del 2003, després d’una important lluita per aconseguir que la música tradicional tengués presència al Conservatori Superior de Música de les Illes. Malauradament, i de manera sobtada, va morir el 30 de setembre de 2007, a l'edat de 61 anys.

Des de la mort de Toni Roig, molts han estat els homenatges realitzats per recordar-lo. Enguany, amb motiu del 15è aniversari de la seva mort, li varen organitzat un acte de record molt especial i entranyable, tal com ell era: divers i polièdric. L'homenatge va ser als estudis Ona Edicions Musicals de Bunyola, aquest divendres al capvespre. I va ser a càrrec d'Antoni Marquet, Biel Majoral, Miquel Carbonell, Miquel Brunet i Manel Martorell.

Com no podia ser altrament, l'acte va començar amb música, la de Miquel Brunet, reconegut pianista i compositor, que per a l'ocasió lluïa una camisa vermella, i que va aprofitar per dirigir-se a tots els assistents que omplien l'estudi de gom a gom, amb les següents paraules:«Bon vespre a tots, menys a un - és el que hauria dit en Toni- Som dins d'aquesta sala, on amb en Toni vàrem passar moltes hores. Aquesta va créixer gràcies i amb en Toni. De tots els músics que han vingut, ell va ser qui venia a fer visites d'obra, eren temps de l'ase.»

Brunet va continuar dient:«Els fonaments que ens va deixar són tan forts, que els duim dedins i seguim persistint. Estimam la feina que va fer en Toni, és una feina que s'hauria de conèixer més; per això, d'aquest homenatge amb el retrat polièdric d'en Toni en quedarà constància mitjançant una gravació per a després fer-ne difusió. Aquesta sala és un lloc neutral, no supeditat a cap institució. Toni no estaria gens content del que passa ara, fa cinc anys ens pensàvem estar a punt de l'autonomia i no ho som. I què podem dir d'aquests gestors després dels desenganys com els de Son Espases, l'autopista de Llucmajor a Campos o el retrocés de la nostra llengua.»

El retrat polièdric de Toni Roig el va iniciar el pintor pollencí Antoni Marquet, amb un testimoni molt emotiu, va dir:«Vaig conèixer en Toni el 1959, anàvem a l'escola d'Arts i Oficis, de Palma, on ens vàrem fer amics. Coincidíem que tots dos teníem altres quimeres. També vàrem anar a estudiar junts a Barcelona, a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, pintura i escultura, respectivament, des del 1961». I va narrar un incident que van tenir amb la policia, llavors els 'grisos', per xerrar en català i rebutjar fer-ho en castellà, els varen dir això de: «Hablad en castellano que no se les entiende.» Afegint que: «ens varen portar a la comissaria de Via Laietània i baixarem a un soterrani on torturaven persones, però a nosaltres no ens va passar res, només passàrem la nit allà. Després d'això, va despertar en nosaltres tot allò que la policia no volia: ens vàrem fer més rebels i grups antifranquistes es varen posar en contacte amb nosaltres per reunir-nos. A banda d'estudiar, participàvem en reunions i fèiem cartells contra el règim al taller de serigrafia.» Marquet va acabar dient:«En Toni i jo teníem una amistat molt estreta, ell formava part de la meva família, pintàvem quan ens reuníem, i sovint participàvem en exposicions junts... fins que la mort ens va separar.»

Biel Majoral, cèlebre músic i filòleg, li va agafar el relleu, dient:«En Toni era un revolucionari, cosa que li ve de jove. El fet d'anar a Barcelona els feia descobrir moltes coses, entre elles una lluita social que en Toni va adquirir i transmetre a la seva obra, tant a l'escultura, com després a la música. Volia ser un trobador que capgiràs la societat. Si llegim les lletres de les seves cançons veim la seva potència i càrrega revolucionària, reflectint el seu esperit de denúncia social i compromís. S'ha de denunciar com sigui possible la desigualtat que n'hi ha en aquesta societat. A través de la música es poden explicar coses molt importants.» També va dir:«en Toni escrivia cançons per combatre la desigualtat i la manca de llibertat. Deia que tenim el deure de passar a les generacions futures la cultura dels nostres avantpassats, la nostra identitat arrelada a la terra. Estava a favor de la llengua i de la nació: la dels Països Catalans».

Majoral, va acabar referint-se a com va establir una relació forta amb Toni Roig arran d'un disc de cançons de festa, el 1976, en el qual també hi va col·laborar Maria del Mar Bonet. I que ell li va expressar: «M'agradaria molt cantar una cançó amb tu» i així va ser. Aleshores, Biel Majoral va cantar 'Què té aquesta terra nostra' amb la veu en diferit de Toni Roig, acompanyat per Miquel Brunet al piano.

Amb molts sentiments remoguts, com la resta dels presents, Miquel Carbonell, músic integrant d'Al-Mayurqa va contribuir a la visió polièdrica de Toni Roig narrant la seva història amb ell. Va explicar: «Al voltant del 1985 vaig començar a anar a ballades i vaig conèixer en Toni, que cantava a Música Nostra. Sentia una fascinació total pel que deia, per a mi va ser com un amor a simple vista. La meva vida té un abans i un després amb respecte a Toni, amb qui coincidia en el sentiment de país i teníem moltes afinitats. Estant ell al grup Sa Revetla de Sant Antoni, jo era un dels alumnes de corda, anava fent amb un guitarró. Però quan alguns membres del grup se'n varen anar, vàrem passar a tocar sobre l'escenari. Va ser tota una catarsi. I una cosa en va dur a una altra. El 1994 vàrem fundar Al-Mayurqa, era més que un grup de música, també de debat. Vàrem créixer al grup, i fins i tot, vaig escriure lletres de cançons animat per ell. Puc afirmar que conèixer en Toni ha estat una de les coses més importants de la meva vida, i perdre'l, va ser molt dur. Però, sobretot, gràcies al caràcter guiador d'en Toni, fa uns quants anys vàrem tornar a reprendre la història amb la incorporació d'una nova veu. Sent la influència d'en Toni a la meva vida.»

Miquel Brunet va assumir la direcció musical de l'àlbum pòstum, Al-Mayurqa Clàssic, enregistrat el 2009, i del qual Toni Roig havia deixat enllestides les partitures de la què va ser la seva màxima obra, però que ell no va poder estrenar. Brunet la va descriure així: «Té una estructura ben plantejada, amb l'austeritat, senzillesa i independència característiques d'en Toni, qui, amb Al-Mayurqa Clàssic va aconseguir una conjunció de música sinfònica i música d’arrel per a orquestra de cambra i els instruments tradicionals del grup Al-Mayurqa.» I de Roig va afegir:«en Toni era una persona que mirava sempre endavant i capaç de tirar endavant amb els peus ben arrelats a terra. Una persona amb principis, que intentava apropar els mons separats. Era sensible, s'emocionava, sentia, és prenia una gravació com si no hi hagués un demà, fruit de la importància del que estava fent. Tenia una actitud que imprimia a les gravacions, res a veure amb els dels nous músics. I era un gran defensor de la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre país.»

La darrera intervenció va ser la de Manel Martorell, músic integrant d'Al-Mayurqa. Que ha escrit un llibre sobre Toni Roig, que du per títol 'Un trobador del segle XXI' i compta amb el pròleg a càrrec de Biel Majoral. Martorell va dir:«Jo també el vaig conèixer en una ballada de Música Nostra, impressionava veure'l amb aquella barba que semblava un predicador. Com diu en Biel al pròleg «sabia captivar els joves, com els germans Martorell». Gràcies als assajos i les actuacions vàrem crear una bonica amistat i un vincle molt fort, també xerràvem de la situació política global i debatíem. Amb la seva mort semblava que el món es va aturar, però el seu llegat al món de la música ha estat de gran impacte.» Martorell va continuar:«al Conservatori Superior de Música em van acceptar que fes el meu treball final sobre tots els vessants de Toni Roig com una bibliografia, i en reconeixement de la seva figura. Tenia de tutor Biel Majoral a la Universitat, cosa que no agradava especialment al Conservatori. Al costat del seu despatx hi havia el de Toni Artigues i va ser com si tingués dos tutors, amb tots dos vaig crear un vincle d'amistat.» Martorell va fer un breu recorregut pel seu llibre, ressaltant el complet artista que ha estat Roig, tant com a escultor; com a compositor, músic i fundador de grups de música tradicional; així com activista social i cultural i defensor de la cultura i la llengua catalana.

Però Manel Martorell no sabia com acabar l'exposició com ho faria Toni Roig, així que el seu company d'Al-Mayurqa, Miquel Carbonell va sortir al seu rescat amb el conegut comiat de Roig: «Visca Mallorca socialista i independent.»

Aquest acte de record a Toni Roig, no podia acabar sense la seva música i tot un clàssic ''No ens fareu callar' interpretat per Biel Majoral i la veu en diferit de Roig, acompanyats per Miquel Brunet al piano i els cors de tots els assistents a l'homenatge.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel Carbonell, fa 2 mesos
En Toni és un far dins les tenebres què ens a tocar viure, una alenada d'aire fresc i un exemple per assolir les fites que ens hem proposat com a poble.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente