Aquest cap de setmana ha estat molt profitós, culturalment. De les propostes de l'agenda cultural per a aquesta setmana, publicat pel Diari de Balears, divendres passat, vaig gaudir d'una el dissabte i l'altra l'endemà, però també el divendres vaig aprofitar per gaudir d'una altra pendent.
Tot i que 'Alcarràs' la varen estrenar el divendres 29 d'abril, no l'havia pogut veure abans de divendres passat. Vaig anar a la darrera sessió del CineCiutat, ja no només per la meva disponibilitat horària, sinó també per principis. M'estim més veure una pel·lícula en unes sales de cinema no tan comercials ni grans com l'altra opció a Palma, en la seva versió original, la llengua catalana. Anar al CineCiutat, és millor que gaudir d'una bona pel·lícula a ca teva, a més de millors condicions d'imatge i so, i de rebre un tracte molt familiar i càlid en tot moment, es contribueix a la supervivència d'un cinema independent que sobreviviu gràcies al suport de l'associació que el gestiona. El passat dissabte 7 de maig va tenir lloc l'assemblea general de socis que varen decidir la permanència d'aquesta genuïna sala de cinema.
'Alcarràs' és una magnífica pel·lícula dirigida per Carla Simón, va guanyar l'Os d'or a la setanta-dosena edició de la Berlinale i es va convertir en la primera pel·lícula de la història rodada en català a rebre aquest guardó. Ambientada a Alcarràs (el Segrià), la trama consisteix en un drama rural familiar sobre la desaparició de les activitats agrícoles, que gira al voltant de la intenció d'instal·lar plaques solars en una parcel·la agrícola dedicada durant vuitanta anys al cultiu del préssec, fet que empeny a tots els membres de la família Solé a retrobar-se per a la darrera collita. A la tragèdia per la imminent pèrdua de les terres, s'afegeix els conflictes familiars que es produeixen al llarg d'aquell estiu que suposa el final de tres generacions anteriors cultivant la mateixa terra.
Encara que ja duia devuit projeccions arreu de Mallorca, també tenia pendent la visualització del documental 'Germania, silenci trencat'. Així que dissabte aprofitant que el projectaven a l'Auditori d'Alcúdia, vaig gaudir de les magnífiques condicions que ofereix aquest auditori per veure allà aquest documental i passar la tarda a una Alcúdia plena de turistes que no saben res dels fets esdevinguts a Mallorca fa cinc-cents anys. I per descomptat, mai no han sentit parlar de na Bàrbara Rebassa, batlessa d'Alcúdia; en Guillem Morro, historiador i investigador molt conegut; o en Joan Planes, actualment President de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, tots tres varen presentar la projecció del documental.
Amb 'Germania, silenci trencat' es vol presentar, donar difusió i documentar els fets de la Germania a Mallorca, què va ser i què va representar aquest capítol de la nostra història que, per intencionalitat o per descuit, és molt desconegut pels habitants d’aquesta illa. La iniciativa de fer un documental pel 500 aniversari de la Germania parteix de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que proposa la seva realització a Pere Sánchez, i també ho proposa a la Comissió Germanies 500, formada per la Fundació Darder Mascaró, l'ASM, l'Obra Cultural Balear (OCB) i el Consell de Mallorca a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística.
'Germania, silenci trencat' és un excel·lent documental que tracta, amb tota la precisió possible, la revolta popular esdevinguda, entre 1521 i 1523, a una Mallorca oprimida econòmicament i socialment per una injusta distribució de la fiscalitat i grans desigualtats socials entre els distints estaments ciutadans. L'alçament de la població més nombrosa formada pels menestrals, els mercaders i els pagesos, els denominats agermanats; contra els poderosos i privilegiats: els militars, els cavallers i la baixa noblesa, el bàndol dels mascarats. Però després de dos anys de lluites i d'episodis violents, el moviment agermanat va ser malauradament derrotat per l'exèrcit i les tropes reials, que no es varen posicionar al costat del poble. Durant tres segles, la Germania va ser considerada com un episodi terrible, però amb el triomf del liberalisme al segle XIX, els agermanats varen ser reconeguts com els herois de la llibertat.
D'assistir el dissabte a veure el documental sobre les Germanies a Mallorca, diumenge, i per posar-li la cirereta al cap de setmana cultural, em restava anar al teatre a gaudir de l"obra 'Paradís', a càrrec de la companyia El somni Produccions, que com el dia anterior es representava al Teatre del Mar, situat al barri marítim des Molinar. Un espai escènic gestionat per la Fundació Teatre de Mar, molt acollidor i amb una variada i atractiva programació tots els mesos de l'any.
'Paradís' va guanyar el Premi Ciutat de Palma 2021 i el Premi ATAPIB 2020 a Millor Dramatúrgia i Millor Interpretació, del dramaturg Sergi Baos. Parla de totes aquelles vegades que s'ha dit que Mallorca és un Paradís, i de les diferents maneres de viure-hi que hi ha. «No hi ha dubte que ho és. Però no tothom qui viu en aquest paradís pot gaudir dels plaers de la vida de vacances. Els protagonistes de l'obra són persones que han estat expulsades del paradís tot i que sigui de manera metafòrica; «són d'aquests que omplen les llistes de l'atur i que fan les cues als bancs d'aliments i que es veuen obligats a entrar dins el món de la picaresca per poder sobreviure.»
Sergi Baos interpreta magistralment els quatre personatges, els quatre protagonistes d'aquest singular relat: en Sebastià, el capellà víctima de la malifeta a càrrec d'un matrimoni sense recursos econòmics, na Joana i en Pepe, amb la participació innocent i involuntària del seu fill adolescent, en Kevin. Una història tràgica amb pinzellades còmiques i emotives contada a quatre veus per un impressionant actor, que de manera excepcional és capaç de donar-li vida amb l'entitat i l'essència distintiva de cadascú dels quatre personatges, amb un perfecte registre i dicció, que va agradar moltíssim i sorprenentment a tots els espectadors.
