Carme Contestí és la creadora del compte d’Instagram ‘Eating.arts’, en el qual divulga sobre art a partir de receptes culinàries. Ha estudiat Història de l’art i està cursant un Màster en Art contemporani.

Què ens pots explicar d’‘Eating.arts’?

El projecte va sortir quan acabava la carrera, arran de l’angoixa de «potser no em torn a dedicar a allò que he estudiat». A partir d’aquí, vaig començar a pensar què podia fer personalment per enllaçar allò que estudiava i un projecte personal.

A casa, curiosament, mumpare i la meva tia són historiadors de l’art i a l’hora de dinar solem xerrar del tema. Així va ser com vàrem començar a enllaçar l’art i el menjar, i va sorgir el projecte.

Què creus que persegueixes, amb aquest compte?

Per una banda, l’autorecerca, que m’ompl molt. Però també la part de divulgació d’art, que em sembla molt interessant; sobretot l’art contemporani que diria que es coneix un poc menys. Així com relacionar-ho amb les receptes, ja que pens que el menjar sempre és una cosa molt atractiva.

Per altra banda, per al futur, crec que moltes empreses —per exemple dedicades a l’art o museus— cerquen gent relacionada amb la creació de continguts per a les xarxes. El contingut audiovisual és una cosa que a l’art contemporani els interessa; i els podria interessar en aquest aspecte.

Per què vares elegir aquesta plataforma, Instagram?

Originalment, tenia un blog i no tenia compte d’Instagram, però vaig pensar que la principal forma de difusió actualment són les xarxes socials. Facebook, per exemple, no és tan visual com l’Instagram, crec que aquesta és la més visual de totes, i així va ser com vaig crear el compte. Diria que és la manera de difusió principal, crec que la gent que arriba al blog és per allò que ha vist a Instagram.

Per tant, diries que les xarxes socials serien una nova forma de divulgació?

Sí, completament, hi ha tota classe de contingut; tot i que s’ha de saber destriar, n’hi ha molt d’interessant. En les humanitats, que és amb allò que potser em fix més i que sembla que no tenen tanta sortida aparentment, hi ha molta gent que s’està reinventant i creant aquest contingut més cultural i de descobrir... amb un perfil més educatiu, diria.

El fet d’entrar a Instagram i veure la resposta de la gent t’ha fet canviar alguna cosa de quan vares començar?

Sí, he canviat molt, d’allò que feia al principi. Al principi, acostumada al que feia a classe, feia un text molt llarg, però vaig veure que a la gent realment no els interessen moltes dades, llegeixen poc, i prefereixen una cosa visual. Va ser a partir d’aquí que vaig començar a fer vídeos; fins aquell moment només compartia una foto del menjar i una de l’obra d’art.

A poc a poc, he començat a gravar el procés de la creació del plat i a publicar la recepta en vídeo, i al blog també hi compartesc l’escrit.

Això, entenc, és una mostra que la gent ja no consumeix de la mateixa manera.

Ara és tot molt ràpid. A vegades hi ha gent que em diu «els teus vídeos són molt ràpids», i el que jo explic és que amb 40 segons o 1 minut he de mostrar tot el procés; que potser a mi en total em dura tres hores!

Però clar, ara és tot molt visual i molt ràpid. Quan jo vaig començar a fer reels —vídeos curts i dinàmics a Instagram—, només podien durar 30 segons, un minut com a màxim, i necessitava tallar el vídeo.

Per acabar, com creus que evolucionarà ‘Eating.arts’?

Crec que m’aniré adaptant a la plataforma. També he pensat que potser m’agradaria fer-ho en format llibre, una cosa més analògica i no tan ràpida, per deixar-ho plasmat. Però la plataforma ara està canviant tant que ens hem d’adaptar.