lluvia moderada
  • Màx: 12°
  • Mín:

«Quan es pretén colonitzar o condicionar l’activitat de l’OCB des d’alguns espais ideològics, es malmet la tasca de l’Entitat»

Discurs del President de l'OCB a la Nit de la Cultura 2021

Reproduïm íntegrament el discurs que ha fet el President de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, en el marc de la Nit de la Cultura celebrada a l'Auditori de Manacor.

«Bon vespre,

Em complau de poder-nos retrobar presencialment després de les obligades restriccions sanitàries que l’any passat ens abocaren a una Nit de la Cultura atípica.

Vagi de bestreta que, com molts de vosaltres sabreu, aquest és el meu darrer discurs com a President de l’Obra Cultural Balear. S’engega, com marquen els Estatuts de l’Entitat, un procés electoral en el que no repetiré com a candidat. Permeteu-me que, per aquest motiu, ajunti al balanç del darrer any una mica de repàs del mandat d’aquesta Junta.

Dels 12 mesos precedents, encara marcats pel necessari respecte a les limitacions per combatre l’avanç de la pandèmia, cal destacar, en clau interna, dos projectes que marcaran el futur de l’entitat.

Per una banda, s’han deixat preparades les actuacions per començar les obres de reforma dels espais de Sant Alonso 22. L’Obra Cultural Balear és propietària de dues plantes de l’edifici confrontat amb Can Alcover. Aquests locals es troben actualment en un estat que aconsellava una actuació de reforma i s’ha aprofitat per tal de projectar-hi la creació d’espais de treball cridats a completar la funció de Can Alcover com a referent de la societat civil. Un cop enllestides les obres projectades, es disposarà de gairebé 200 m2 addicionals, units interiorment a Can Alcover, destinats a espai de treballs i a disposició de la xarxa sectorial per seguir impulsant la incansable tasca en defensa de Llengua, Cultura i País.

Per altra banda, s’està acabant de tancar els serrells tècnics per a la cessió a l’Obra Cultural Balear de la casa de Maria Antònia Oliver Cabrer. L’habitatge, que compartí amb el també escriptor Jaume Fuster Guillemó, es projecte esdevenir lloc de trobada, descans i inspiració, d’escriptors. Un edifici, com la vida de Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster, consagrat a la cultura catalana. Situada a Biniali, just davant l’església de la localitat, es preveu convertir l’espai en far de cultura al servei dels creadors i que serveixi de guia literària de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Referència cultural dels Països Catalans.

Pel que fa a accions de caràcter extern, cal destacar la campanya 'Comença amb un bon dia', que hem sostingut al llarg del temps; s’ha col·laborat impulsant la campanya 'La Justícia també en català'; la posada en marxa de CinemaCat; hem convocat les grans mobilitzacions contra la Sentència als líders socials del Principat de Catalunya; mobilitzacions pels Drets Lingüístics i posada en marxa d’iniciatives en la seva defensa; reobertura de Can Alcover al públic; canvi de tendència i creixement en número de socis; reforçament i creixement de la xarxa territorial; suport a les quatre edicions convocades dels Premis Enderrock de la música balear i la campanya 'La Cultura imprescindible'.

Hem trobat oportú donar a la Nit de la Cultura el caràcter de punt de partida de la celebració dels 60è aniversari de l’Obra Cultural Balear que es commemora l’any 2022. Dia 31 de desembre de

1962, el grup de 31 membres fundadors crearen l’Entitat que ha assumit papers claus en moments decisius de la nostra Història com a poble, fins a esdevenir degana, i referent, del conjunt de persones i col·lectius compromesos en la defensa de Llengua, Cultura i País.

Aquest camí, però, no ha estat mancat de dificultats. Destacar, entre elles, quan després de convertir-se en refugi del gruix de la lluita en favor de la democràcia, l’any 1977 la nostra entitat es va trobar en serioses dificultats econòmiques i la Junta d’aleshores va aconseguir la implicació de Joan Miró. L’artista universal va cedir una obra de la que, junt amb lema de Josep Maria Llompart

«Cada poble llaura el seu futur», se’n va fer una sèrie i un tiratge de reproduccions que permeteren refer-se de la delicada situació financera. A Joan Miró, precisament, i a un altre soci i amic com Pere Serra, hem dedicat el calendari commemoratiu dels 60è aniversari de l’entitat.

Des d’aquí l’agraïment a Successió Miró i a la Família Serra per la seva generositat de permetre l’edició del calendari. Els darrers anys, almanco els quatre en que he tingut l’honor de presidir l’Obra Cultural Balear, tampoc han estat fàcils. Des de l’exterior de l’Entitat hom ha pogut percebre l’abandó dels eixos Llengua, Cultura i País per part de les institucions públiques. Però, des de dins de l’Obra Cultural Balear aquesta situació s’ha viscut més dura. Hem notat una certa dinàmica d’ofec cap a l’Entitat. No s’entén com, després de tota la lluita dels quadrienni negre en contra del que representam i amb el paper cabdal que va jugar la nostra entitat aleshores, l’esforç de l’Obra Cultural Balear no s’ha vist recompensat, des de la comoditat de les moquetes dels despatxos públics, amb un compromís almanco equiparable al que va demostrar la societat civil entre els anys 2011 i 2015.

L’Obra Cultural Balear, ho hem repetit en diverses ocasions, ha de fer política. Molta política. Però no ha d’entrar en la pugna partidista. Els partits polítics han d’entendre que l’Obra Cultural Balear no forma part del seu terreny de joc. La societat civil s’ha de mantenir independent de les dinàmiques de partit. Quan es pretén colonitzar, o condicionar l’activitat, d’entitats com L’Obra Cultural Balear des d’alguns espais ideològics, es malmet la tasca de l’Entitat, però també es posa en evidència que la manca de projecte polític no pot ser substituïda per l’intent d’aregar les veus crítiques provinents de la societat civil.

Nosaltres passarem, alguns ja estam a punt de passar, i l’Entitat romandrà, fidel a la seva història, compromesa amb la Llengua, la Cultura i el País.

Permeteu-me acabar aquest darrer discurs com a President de l’Obra Cultura Balear amb una frase d’un dels primer socis de l’Entitat, i també impulsor de la germana Òmnium Cultural, Joan Baptista Cendrós: «Poder lluitar pel País propi, és un plaer dels Deus».

Moltes gràcies i visca la terra!»

Josep de Luis

10è President de l’OCB

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per @ Mentida, fa dervers d'un any

@mentida, vols dir que no era un discurs d'autocrítica per haver estat sectari i haver estat el pitjor president de l'Obra? Vols dir que no va fer autocrítica d'haver estat més pendent de la seva projecció política (Sobiranistes, CUP...) que no de la llengua i la cultura? Vols dir que la situació interna de l'Obra que deixa no és molt preocupant?
Senyor/a @mentida, ja veig que deu ser vosté un dels seus acòlits sectaris.

Valoració:-1menosmas
Per Mentida, fa dervers d'un any

Crec que els tirs de De Luis no van pel costat de SI ni CUP, crec que es refereix al projecte suposadament sobiranista sense projecte polític més que el d'anar a remolc del PSOE.

Valoració:0menosmas
Per Veritat, fa dervers d'un any

Gran discurs i gran veritat. El mal que ha fet la colonització de l'Obra per part dels entors de Sobiranistes per les Illes (SI), la CUP i similars ha estat molt gran.

Valoració:-4menosmas
Per apolitic, fa dervers d'un any

Bon discurs

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente