Agustí Villaronga estrena 'El ventre del mar', una pel·lícula basada en un relat d'Alessandro Baricco sobre el naufragi de la fragata de la marina francesa Méduse el 1816, amb la qual el director confirma que «l'home és un llop per l'home, i encara més en circumstàncies extremes».

«Estic d'acord amb aquest pensament. És una pena donar-te'n compte de la poca empatia de les persones depenent de les circumstàncies: basta molt poc perquè una persona es converteixi en un enemic de l'altra. Hi ha excepcions, però no és el general», ha lamentat el cineasta català.

De fet, Villaronga ha assenyalat que va escollir contar aquesta història per tractar-se d'un relat de «moltes tempestes, molta bogeria, molt de sol, molta sed i molta fam». «Això et deixa el cap fora de lloc. I en alguns casos, el de mimetitzar-se amb el mar, amb una visió mística que no té a veure amb la bogeria», ha afirmat.

Baricco narra els fets a la novel·la 'Oceano Mare', concentrats en un capítol titulat 'El centre del mar' i aquest naufragi ja li va servir a Théodore Géricault com inspiració pel seu famós quadre de 'La balsa de la medusa'. Villaronga ha apostat per una modesta història després d'haver rodat la superproducció de 'Nacido rei'.

«La diferència és tremenda i m'ha costat passar d'una a l'altra. Amb 'Nacido rei' n'hi havia tants que anaven per davant tu que et cansaves menys que en un rodatge petit com aquest, amb menys gent i molt artesanal. Però l'alegria que dóna la creació lliure, sense opinions externes, és tan agradable que repetiria ara mateix. Encara que es guanya tan poc que és impossible fer-ho més vegades», ha comentat amb humor.

Villaronga ha apostat per una posada en escena molt teatral, que es mescla amb les escenes a mar oberta. «Però en el mar vàrem estar poc temps, només dos dies. És molt complicat, les càmeres no poden ser massa grans, s'ha d'estar enfocant a un lloc sempre de mar obert...», ha reconegut.