Aquest passat divendres, 6 d'agost, ha començat el cicle de conferències sobre revoltes i moviments socials a Mallorca. La primera ha estat presentada per l'historiador i escriptor santamarier Mateu Morro mitjançant el llibre publicat enguany mateix sota el títol: 'Mateu Reus Rotget (1687-1729) El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica' (Ed. Lleonard Muntaner. Col·lecció L'Arjau, 75).
Morro ha estat acompanyat pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Montuïri l'historiador Biel Mayol, ànima d'aquestes conferències que arriben enguany a la tercera edició. En la presentació, prèvia a l'exposició de Morro, el regidor Mayol ha apuntat que el títol 'Rebels' nom d'aquest cicle sobre Revoltes i moviments socials a Mallorca vol, justament, rompre el tòpic de Mallorca com l'Illa de la Calma com ja esmentava Santiago Russinyol. Mayol ha dit que Mallorca no era doncs un betlemet sinó que amb l'emergència del bandolerisme durant el segle XVIII es crea una memòria popular que crea curioses formes entorn de personatges com ara Mateu Reus Rotget amb estreta relació amb en Moana (bandoler de Montuïri) on s'hi mesclen temàtiques tant d'un i de l'altre.
Els conceptes més destacats del llibre són: el bandolerisme social i popular, els bandejats, armats i al marge de la llei, possiblement Rotget és el darrer gran bandoler de Mallorca, la desaparició de les institucions mallorquines a partir del 1715, el pes de la Noblesa comença a minvar, emergència d'una economia precària amb la crisi dels cereals, a les queixes i protestes de les classes socials més humils s'hi afegeixen les de les classes més poderoses i és clau la pervivència de la memòria dels bandejats.
Per la seva part, Mateu Morro, l'autor del llibre ha destacat que aquesta biografia de Rotget parla del temps que va viure i de la gent que l'acompanyava i li donava suport també dels seus perseguidors just després de la guerra de Successió sota el regnat del Borbó Felip V.
Les històries que Morro ha pogut arreplegar són relats que han arribat de manera feble, poc consistent, a través de la via oral, la història o la literatura culta. En el llibre es destaquen una sèrie d'esdeveniments que afavoriren l'emergència del bandolerisme, com ara, la supressió de les institucions mallorquines, la imposició d'un poder estatal forà, la implantació a la Mallorca borbònica de l'exercici del poder amb funcionaris i governants forasters, la militarització del poder polític, la imposició de les quintes (obligació d'allistar-se a les files militars), la presència sobre el territori de l'exèrcit borbònic i la pressió fiscal que gravava la gent més pobra. Tot plegat afavorí una crescuda de situacions difícils que portà a alguns a deixar la família i fugir cap a la muntanya i amagar-se.
Al final de la conferència el músic santamarier Gori Negre ha interpretat la Balada den Rotget
.
