Pocs mesos després de publicar el seu tercer disc, 'Junteu-vos' (Halley Records 2019), que tantes alegries i reconeixements els ha portat, El Diluvi ha presentat aquest dimarts el seu nou single 'L’amor que fem', una cançó pop amb reggae i sonoritats contemporànies que parla sobre el dret a estimar i a sentir-se estimat com es vulgui, per a conèixer-se i evolucionar.

Una bonica i sincera cançó dedicada a l’amor des del seu vessant més intens i sense condicions ni barreres. «Aquesta és una cançó que parla de la sensació intensa que t’envaeix quan veus algú que t’atreu, a qui vols dedicar-li el teu temps, i que no coneix de sexes, gèneres o condicions socials, sinó de persones».

Com els mateixos valencians expliquen, 'L’amor que fem' se centra «en un moment on les diferències entre aquestes persones es desdibuixen i es duen a terrenys desconeguts. Això els arrossega a una voluntat primigènia d’eternitzar el moment, tot i saber que no durarà sempre. Almenys, saben que aquesta experiència els marcarà la pell».

El Diluvi

Nascuts l’any 2011 a la comarca de l’Alcoià, la seva proposta va sorprendre des del principi gràcies a una actualització dels poemes musicals d’Ovidi Montllor passada pel filtre folk amb una veu femenina molt personal al capdavant i instruments com la bandúrria o el violí. Però això era al principi, perquè El Diluvi ha evolucionat firmant cançons originals, combatives, militants i poètiques i de sonoritat única a través dels dos EP 'Ovidenques' i 'Alegria', i dels discs 'Motius' (2014), 'Ànima' (2017) i, sobretot, el darrer, 'Junteu-vos' (2019), que varen gravar entre el País Valencià i Catalunya, produït per David Rosell i que durant el 2019 els ha dut a girar per tot l’Estat espanyol fent més de 60 concerts en 9 mesos.

A banda, 'Junteu-vos' ha estat premiat com a Millor disc de mestissatge i Millor cançó als Premis Carles Santos, Millor disc de mestissatge als Premis Ovidi Montllor i Premi Jove Pont del Mediterrani al Millor grup musical.

Al 2020 El Diluvi farà la gira 'Els amants', una nova mirada personal que es torna a trobar amb la d’Ovidi Montllor l’any que es commemora el 25è aniversari de la seva mort. Una manera de reinventar-se recuperant l’essència dels seus inicis i alhora fer-li el seu particular homenatge.