La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics ha aprovat el cens de símbols, llegendes i esments franquistes de les Balears, d'acord amb el que disposa l'article 24 de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics.

Segons ha informat la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, el cens incorpora un total de 95 símbols entre noms de carrers, distincions i reconeixements honorífics, plaques en blocs de cases i creus de la Victòria repartits en 28 municipis de les Balears.

A Mallorca hi ha 25 (Alaró, Alcúdia, Ariany, Bunyola, Calvià, Capdepera, Escorca, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, ses Salines, Son Servera, Sóller i Valldemossa); a Eivissa hi ha tres (Vila, Sant Antoni de Portmany i Santa Eulària des Riu), i de Menorca tres (Ciutadella, Maó i Es Castell).

Formentera és l'única illa lliure de vestigis franquistes.

Per municipis, el repartiment de vestigis franquistes és el següent: Alaró (2), Alcúdia (15), Ariany (1), Bunyola (1), Calvià (4), Capdepera (2), Ciutadella (1), Eivissa Vila (1), Maó (2), Es Castell (2), Inca (5), Llucmajor (4), Manacor (2), Mancor de la Vall (1), Marratxí (4), Muro (1), Palma (24), Pollença (1), Puigpunyent (2), sa Pobla (2), Sant Antoni de Portmany (1), Sant Joan (2), Santa Eugènia (2), Santanyí (2), ses Salines (1), Sóller (1), Son Servera (1), Valldemossa (5), Santa Margalida (1) i Santa Eulària des Riu (2).

L'article esmentat més amunt estableix que, quan els símbols, les llegendes o els esments estiguin situats en llocs de titularitat estatal, es regiran pel que disposa la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s'amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui varen sofrir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i que la seva destinació no podrà ser un altre que el que estableixi la Comissió Tècnica d'Experts constituïda a tal efectes, que en aquest cas és la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics.

La creació d'aquest primer cens, per tant, respon a l'esmentat article, que establia un termini de 12 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 2/2018 perquè la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Balears elaborés un cens de símbols, llegendes i esments, que hauran de ser retirats o eliminats, tal com estableix la norma.

En compliment d'aquest precepte legal, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha elaborat el cens, a partir d'un treball de camp, d'una banda, i d'un treball de documentació, per un altre; i que han realitzat un grup d'historiadors dirigits pel doctor Bartomeu Garí Salleras.

Per a l'elaboració del cens, s'han recorregut els diferents llocs en què es té constància de l'existència de símbols franquistes amb l'objectiu de recopilar la informació necessària per a fer el cens, com per exemple prendre nota de les dimensions dels símbols, del material, determinar la ubicació o recollir imatges.

El cens, que serà presentat al Parlament, conté, d'un costat, un estudi en què es detalla l'ús que es va fer durant el franquisme dels espais públics quant als noms dels carrers i places i els nous monuments instal·lats durant el període franquista; i, d'un altre, cada municipi compta amb una relació dels símbols i els esments que hi ha hagut al llarg del temps, dels quals s'han retirat i, finalment, dels quals encara perduren.