Els noms de Marià Villangómez, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel seran recordats enguany en el centenari dels seus naixements. La primera passa ja l'ha feta una plataforma civil formata per la UIB, l'Obra i l'Institut d'Estudis Catalans, que s'han proposat treure de l'oblit l'obra i la persona de Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913-el Brull, 1938) mort prematurament a només vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi.

Ahir, aquesta plataforma, liderada per Xavier Abraham, Pere Rosselló Bover i Jaume Mateu, realitzà el primer acte "simbòlic" per reivindicar la memòria i el llegat del poeta. Ho féu al cementeri de Palma, just davant la seva tomba, i acompanyat d'amics i lectors per celebrar un any "amb la dignitat que es mereix", apuntava el president de l'Obra.

També parlà de dignitat l'escriptor Antoni Serra, qui recordà el "silenci" que pateixen molts d'escriptors i intel·lectuals "en aquesta terra". I és que, vora la tomba de Rosselló-Pòrcel, també hi ha una altra figura cabdal del pensament illenc que ha estat mig arraconada: Gabriel Alomar, a qui Serra tampoc no volgué passar per alt. "Avui dia encara existeix el postfranquisme i, per tant, no ens hem d'estranyar que vulguin silenciar-ho", indicà l'escriptor mentre advocà, en diverses ocasions, que "Bartomeu Rosselló-Pòrcel és viu, perquè té la capacitat de la seva obra literària".

Amb un parlament distès i també emotiu, Antoni Serra recordà l'obra poètica de Rosselló-Pòrcel, la tasca literària, l'amistat que l'uní amb Salvador Espriu i els estudis posteriors que s'han fet envers el seu llegat. "Amb aquest Bauzá que tenim al poder no hi ha manera de reivindicar res, ens estan coaccionant pels quatre costats", assenyalava Serra mentre recordava de nou els ‘silencis'. "És una vergonya que no topi per Ciutat amb el nom d'un senyor que ha publicat Auca", afegia com a exemple de la desmemòria d'aquesta "terra inexistent".

El seu llegat serà present durant tot l'any a través d'aquesta plataforma cívica, que reivindicarà la seva obra i persona, mentre les institucions públiques encara deliberen si s'afegiran als actes d'homenatge. Una vegada més, la societat pren la iniciativa per no restar en l'oblit.