Antonio Mingote ha mort aquest dimarts a Madrid als 93 anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic, han confirmat a Europa Press fonts del diari ABC, on el dibuixant ha publicat les seves vinyetes fins al moment de la seva mort. Mingote ha col·laborat a l'esmentat diari des de 1953 i en n'ha protagonitzat nombroses portades.
Algunes de les últimes publicacions en què va participar van ser els llibres 'Historia de la pintura' i 'Pequeña historia de la pintura' (Espasa), al costat del filòsof José Antonio Marina. Amb motiu de la seva presentació, el dibuixant va assenyalar, en declaracions a Europa Press, que en aquests moments "les arts gràfiques han progressat d'una forma enorme".
Així mateix, i en relació amb aquests llibres, dirigits als més petits, Mingote va manifestar que hi ha un "dèficit immens" en educació, i va apuntar que "no hi haurà un bon pla d'educació a Espanya mentre en ell no s'inclogui un pla per educar els pares dels educants, perquè allà hi ha l'error, que estan molt mal educats."
Mingote va néixer el 1919 a Sitges i va començar la seva carrera dibuixant de manera autodidàctica fins a veure la seva primera il·lustració al suplement infantil 'Gente Menuda', del setmanari Blanco y Negro, amb tretze anys. Després de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria a Guadalajara (Espanya), on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa a l'Acadèmia i es deia 'La Cabra'.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa però no va acabar la carrera. No molt tard va fixar la seva residència a Madrid, on va travar amistat amb Rafael Azcona i amb Carlos Clarimón i va iniciar la seva carrera com a humorista gràfic a la cèlebre revista 'La codorniz' el 1946. Fruit de la seva intensa activitat en aquella publicació, i posteriorment al diari ABC, on va començar a col·laborar el 1953, procedeix la seva fama com a humorista gràfic.
Trajectòria
Després d'una trajectòria llarga i reeixida va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola i va passar a ocupar la butaca "r" el 1988. Així mateix, ha obtingut els premis Víctor de la Serna el 1979, Blanco y Negre el 1980, el Nacional de Periodisme el 1981 i la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball el 1996, i la Medalla d'Or de les Belles Arts el 2002, entre molts altres reconeixements, i els doctorats honoris causa per les Universitats d'Alcalá de Henares i Rey Juan Carlos.
Així mateix, explica amb un premi que porta el seu nom, el Premi Mingote, que reconeix la tasca dels treballs d'humor i periodisme gràfic i que cada any lliura el diari 'ABC'.
Recentment, el Rei li va concedir el títol de Marquès de Daroca en reconeixement a la seva "destacada, aguda i creativa trajectòria professional". A més, l'Institut Quevedo de l'Humor de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá va decidir, "per absoluta unanimitat", nomenar Antonio Mingote president d'honor de la institució.
Mingote gaudeix de prestigi internacional i els seus acudits han estat reproduïts i traduïts en la Premsa Estrangera com 'The New York Times', 'The Times Wednesday' o 'Daily Telegraph'.
