El retaule major de la parròquia d'Algaida, a mig restaurar, ha obert noves hipòtesis sobre l'autoria de les seves espectaculars escultures. Fa uns mesos que el taller de Restauració del Bisbat de Mallorca hi treballa seguint-ne tots els processos de conservació i restauració. La peça, de finals del segle XVII i principis del XVIII (1695-1714), tornarà a lluir després de l'acurada tasca de neteja, de fixació de capes, de consolidació estructural i de tots els procediments adients que du a terme l'equip de restauradors dirigits per Antònia Reig. La feina es completarà després amb l'estudi historicoartístic del professor de la UIB Andreu J. Villalonga.
Els autors
L'estructura arquitectònica del retaule havia estat atribuïda al felanitxer Miquel Barceló (1645-1729). Gràcies a les investigacions de diferents historiadors algaidins i del randí Miquel Àngel Capellà, també se'n coneixien altres trets, com el fet que el 1693 sorgí la iniciativa de construir-lo per part de dos rectors de llinatge Amengual. Així mateix, del 2009 ençà hi ha un treball inèdit de Catalina Maria Martorell que, juntament amb l'actual procés de restauració, segurament aportarà noves notícies i interpretacions del conjunt.
Destaca la imatgeria del retaule, que pot aportar més dades i dates. Es tracta de 13 escultures exemptes que podrien procedir de diferents tallers, però "totes d'una gran qualitat. N'hi ha de daurades i de policromades", assenyala Reig. La imatge central és una Mare de Déu de la Mamella, sagrari, i que s'atribueix a Gabriel Mòger o bé al seu taller. És una figura gòtica que fou reutilitzada per al nou retaule. De la resta de les imatges, "algunes presenten diversos trets, fet que podrà servir per identificar-les en un o altre taller o autor". Així mateix, a la part posterior de sant Cristòfol hi ha aparegut la inscripció "maig 1702".
Pel que fa estrictament a la restauració, s'han eliminat les capes de brutor de la peça; en algunes zones, com en el bancal, s'ha llevat una repintada dels anys setanta. A més, s'han retirat les restes de cera d'antigues il·luminacions, que també havien provocat cremades a la fusta. Endemés, s'ha acabat amb els corcs o els nius de ratolí. Tot aquest procés de restauració és finançat per institucions, empreses i particulars.
