algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Els altres béns de la Humanitat

La Unesco ha declarat aquesta setmana fins a 51 elements immaterials dignes de preservar, entre els quals hi ha la Sibil·la i els castells. La llista aplega elements d'11 estats i, entre aquests, activitats com l'art de teixir catifes d'Azerbaidjan i l'òpera de Pequín

La necessitat de protecció del patrimoni, bé sigui material o immaterial, s'ha convertit en una quimera per a la majoria de països. Aquesta setmana la Unesco ha afegit 51 nous elements a la llista de patrimonis immaterial de la Humanitat provinents d'11 estats d'arreu del món. Dimarts, Mallorca rebé amb alegria la notícia de la inclusió de la Sibil·la dins aquesta anhelada llista, però no fou l'única preservació que ens toca de prop: els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant també estaven d'enhorabona amb la decisió del Consell intergovernamental de protegir les famoses torres humanes.

Amb aquestes darreres inclusions, el llistat d'elements immaterials protegits arriba als 213 i, dels 51 declarats aquesta setmana a Nairobi, quatre són dignes d'especial reconeixement perquè estan en perill de desparèixer: tres de la Xina i un de Croàcia. Són casos com el de la impressió mòbil de fusta, una de les tècniques més antigues del món per gravar els caràcters xinesos i que ha anat desapareixent amb la incursió de les noves tecnologies. Actualment només onze persones, de més de cinquanta anys, coneixen aquesta tècnica d'impressió ancestral.

Els altres dos elements orientals protegits fan referència al tancament de juncs xinesos i l'art meshrep, una barreja d'esdeveniments que inclouen música, dansa, teatre, literatura oral, acrobàcies, entre altres manifestacions artístiques. El cant ojkanje de Croàcia, també de tradició oral avui en desús, és el quart element d'urgent protecció declarat dimarts per la Unesco. El problema raurà ara en la manera de revitalitzar aquestes manifestacions, tot i les declaracions d'intencions de les institucions internacionals.

D'altra banda, gran part dels altres 46 béns patrimonals protegits aquesta setmana a la reunió de la Unesco a Nairobi fan referència a la cultura popular musical i danses. Són el casos dels cants colombians de marimba, el flamenc espanyol, la dansa chahau de l'est de l'Índia que combina el ball amb les arts marcials amb màscares, les tijeritas del Perú, les cançons populars del Rajasthan i la música dels bakhshis de Khorasan iranians. Aquests elements, bona part d'ells, són ben diferents entre si, però tenen una arrel comuna basada en el cant i la dansa, tal com també s'ha extravingut en el cas de la Sibil·la, un cant litúrgic medieval. Sorprèn, però, que d'entre totes aquestes manifestacions artístiques no es tingui en compte cap element a protegir provinent dels països del continent africà, un fet que no passaper alt a la Unesco i més si la reunió es du a terme precisament a Kenya.

D'altres fets que destaquen d'aquesta nova llista són el gran nombre de regions que han inclòs l'art de teixir catifes dins la categoria patrimonial immaterial. Són els casos d'Azerbaidjan i Fars i Hassan a l'Iran. També s'ha protegit l'òpera de Pequín, en dialecte Beijing i considerada un ideal de la societat xinesa, i l'acupuntura també oriental, entesa com a medicina tradicional xinesa, però avui estesa arreu del món. La República Islàmica de l'Iran és el país que més elements ha preservat en aquesta reunió. A banda dels teixits de catifes ja esmentats, també s'han preservat els rituals dramàtics pahlevani i ta'ziye, i la música dels bakhshis, que narren històries de l'islam i temes mitològics cantats en turc, kurd i persa.

Altres béns curiosos d'altres cultures són el "pa d'hivern" de la festa del foc belga Geraardsbergen i la fira ramadera també de determinades contrades de l'est de Flandes. Aquesta fira, per cert, s'ha convertit en eix clau per als pagesos d'arreu del país, sobretot per a la venda de cavalls i vaques, segons assenyala l'informe belga presentat a la Unesco.

Ara bé, la candidatura (avui ja oficial) que tingué el suport de més països fou la de la falconeria defensada pels Emirats Àrabs, amb el suport de Bèlgica, la República Txeca, França, Corea, Mongòlia, Marroc, Qatar, Aràbia Saudita, Síria i l'Estat espayola, i que, evidentment, també fou aprovada pel comitè. I és que només una candidatura quedà a les portes de la protecció.

Haurà d'esperar a la sisena sessió del Comitè de la Unesco, que es reunirà el novembre del 2011 a Bali. Aquí també s'hi presentaran la candidatura andalusa dels patis cordovesos, que també quedaren enderrarits en el llarg camí del reconeixement internacional. Mentrestant, la Sibil·la i els castellers faran el seu camí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.