Fa 3 anys anuncià la seva retirada, irrevocable, dels escenaris per poder "viure amb calma i serenitat el tercer acte de la meva vida"; o, el que és el mateix, "el meu declivi cap a la mort". Potser és per això que ahir la Universitat de les Illes Balears el convidà a la conferència inaugural del cicle La bona vida. "No sé què en puc dir, jo, de la bona vida. Dos grans plaers són el vi i cantar. I jo ara som abstemi i ja no cant", bromejà el català, qui també reconegué que, amb relació a la seva aventura vitivinícola al Priorat, "he passat de ser un cantant avorrit a ser un empresari gairebé arruïnat". De fet, Lluís Llach està al capdavant, des de fa uns 16 anys, dels cellers Vall Llach. "El que m'interessa de la meva relació amb el vi és l'aventura humana que hi ha al darrere. Com tots plegats hem fet renéixer el Priorat, una zona en la qual, per les condicions que té, és impossible no fer un bon vi i on l'únic risc que corres és el d'arribar a fer el millor vi del món".

Però més enllà d'aquesta darrera etapa "serena i observadora", i encara que ja no ho canti en les seves cançons, Lluís Llach segueix essent un lluitador nat que no es cansa de repetir com el camí cap a Espanya està esgotat. "Durant molts d'anys, a aquest país, i suposam que perquè encara tenien dedins els gens de la por, la gent s'ha dedicat a fer pedagogia amb Espanya. Ara ja no n'hi ha prou. Dins el mapa de carreteres de l'Estat, ara ja només en queda una, i aquesta és la de la independència; i quan parl d'independència ho faig sempre de tots els Països Catalans sencers", digué Llach, qui afegí també que "abans no havia estat mai un independentista de bandera; jo era un autodeterminista radical, i no ha estat fins ara que m'he convertit en un independentista radical".

Casos com els de la suposada inconstitucionalitat de l'Estatut de Catalunya no fan altra cosa que demostrar, en paraules del cantautor, "que la democràcia ha estat pervertida amb el seu vessant més absolut"; davant d'aquest fets, doncs, i en referència a Espanya, Llach conclogué: "Jo ja no vull jugar més amb ells". Seguint aquesta línia, Llach també féu referència al líder del Partit Popular a les Illes, José Ramón Bauzá, i a les seves declaracions passades sobre la Llei de normalització lingüística. "Us seré franc. A aquest home, jo no el coneixia de res. No n'havia sentit parlar. I he vist que l'única manera de fer-se famós que ha tingut ha estat dir aquesta imbecil·litat cultural", digué. I afegí: "Hi ha una classe política que creu tenir llicència per matar la cultura".