En vuit anys, Raixa ha canviat dràsticament. Ben poc té a veure avui aquesta possessió mallorquina amb el que adquiriren el Consell i la fundació Parques Nacionales l'any 2002. Ha estat una llarga i controvertida restauració que ara queda palesa amb el llibre Raixa, que ahir es presentà en societat. A través de 255 pàgines, Aina Pasqual, Jaume Llabrés, Gabriel Carrió i Lluís Seguí han desgranat els orígens del casal i quines han estat les passes per reformar-lo. "El llibre és el producte d'un compromís de la UTE per explicar-ne la remodelació", va aclarir el director insular de Relacions Institucionals, Pere Fullana, que també ha revisat el projecte.
"El resultat ha estat una combinació entre la part històriques de Raixa i l'explicació del pla arquitectònic i de restauració", afegí. Cal recordar que no fou fins al 2008 que es finalitzà la recuperació de la casa principal i que el 2009 s'inicià la segona fase, en la qual s'inclouen els jardins i les edificacions agrícoles. Una part que encara està en obres però que, després de bastants de prescripcions, ja ha rebut el vistiplau del Departament de Patrimoni del Consell.
Pel que fa als usos que s'atorgaran a Raixa, Fullana té clar que ha de ser "la porta d'entrada a la serra de Tramuntana", un espai que avui opta a ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Tot i això, el Consell encara no té fixat com es dotarà de contingut la finca, sinó que es determinarà com a "espai per activitats museístiques i culturals", va aclarir el director insular i també historiador. Mentre s'espera que es finalitzi el full de ruta, és possible endinsar-se en els més de 4.500 metres quadrats dedicats a les construccions arquitectòniques de Raixa i en l'arquitectura dels horts i jardins. Aquests espais han inspirat a pintors i escriptors i són recordats per sales com les de les nines de Bearn.
