El teló davallà ahir definitivament per a José Luis López Vázquez. El polifacètic actor morí a casa seva a Madrid a 87 anys després d'una llarga malaltia. Deixa un llegat de 200 pel·lícules i nombroses obres de teatre amb el seu posat "tragicòmic". La capella ardent amb les seves restes serà instal·lada avui capvespre al teatre María Guerrero de Madrid, seu del Centre Dramàtic on López Vázquez debutà el 1940, quan tenia 18 anys.

Entre aquesta primera aparició a El anticuario i la darrera actuació, a ¿Y tú quién eres? (2007), van passar 67 anys de carrera ininterrompuda. Mallorca també va ser entre els escenaris de rodatge, com és el cas de Profesor eroticus, filmada a l'hotel Formentor amb Alfredo Landa i l'aparició de Xesc Forteza i de Bernat Morey.

Dues-centes cintes converteixen López Váquez en un dels actors espanyols més prolífics del segle XX. Treballà sota les ordres de directors com Luis García Berlanga, Jaime de Armiñán, Pedro Olea, Carlos Saura, Marco Ferreri, Manuel Gutiérrez Aragón, Mario Camus i George Cukor, per a qui realitzà Viajes con mi tía (1972). "Era un actor dels que es formaren fent de tot, d'aquests que feren el pitjor i el millor del cinema espanyol, a més de membre d'una generació que ja no existeix", digué Gutiérrez Aragón. Mi querida señorita, El pisito, Pippermint Frappé i, per a televisió, La cabina fan part del seu llegat artístic com "un regal inesborrable que perdurarà en la retina de molts", destacà la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde.

El món de la cultura plorà ahir la pèrdua d'"un dels puntals que aguanten el cinema espanyol amb Fernando Fernán Gómez i Pepe Isbert", digué el president de l'Acadèmia, Àlex de la Iglesia. Fill d'un funcionari de Justícia i d'una modista, José Luis López Vázquez va néixer a Madrid l'11 de març de 1922. Començà la carrera com a figurista, encara que de petit volia ser pintor o artista. El 1940 Enrique Suárez de Deza i Luis Escobar li donaren l'oportunitat de debutar com a actor a El anticuario. De llavors ençà ja no baixà de l'escenari, encara que hagué d'esperar sis anys per tenir una segona oportunitat: María Fernanda la Jerezana, d'Enrique Herreros.

En les dècades següents, cap als setanta, destacà com a actor de comèdies i es lluí amb El cochecito (1960), Plácido (1961) Atraco a las tres (1962) i El verdugo (1963). Alhora, triomfà a la televisió amb la sèrie Tercero izquierda, i omplí les taquilles amb Gracita Morales a Trío de damas (1960), La familia y uno más (1965) i Sor Citroen (1967). Aquell mateix any estrenà Peppermint Frappé, on l'actor pogué demostrar la seva força dramàtica. Crítica i públic descobriren així la versatilitat i capacitat dramàtica del finat López Vázquez.

Als setanta interpretà El bosque del lobo (1971), que li va valer el premi al millor actor en el Festival de Cine de Chicago, i Mi querida señorita (1972), candidata als Oscar. En els vuitanta minvà la seva presència en el cinema, però obtingué grans èxits amb la trilogia de García Berlanga de La escopeta nacional, La corte del faraón (1985) i El maestro de esgrima (1992). Les seves darreres actuacions foren també reconegudes: El oro de Moscú (2002), Luna de Avellaneda (2004), Cuba-Libre (2006) i el seu comiat, ¿Y tú quién eres? (2007). Amb aquesta intensa carrera no li faltaren els reconeixements. Rebé la Medalla d'Or de Belles Arts, el premi Nacional de Teatre, el Goya d'Honor el 2005 i la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, a més de nombrosos guardons dels seus companys de professió i de la crítica. Avui i demà, aquests companys i el seu públic li donaran el darrer adéu.