Seguint aquella màxima que les segones parts no són mai bones, aquest cap de setmana ha arribat als cinemes Àngels i dimonis, versió cinematògrafica del llibre de Dan Brown, escriptor que trencà tota casta de motlos amb El codi Da Vinci (ja sigui a través del llibre -un autèntic best-seller amb més de 80 milions d'exemplars en tot el món- com de la pel·lícula -la segona més taquillera de 2006).
Però Àngels i dimonis no n'és cap segona part, sinó que és una obra publicada l'any 2000 als Estats Units i que passà més aviat sense pena ni glòria. Fou més tard, i després de l'èxit d'El codi Da vinci, que el llibre aconseguí una certa notorietat. Literàriament, però, l'aposta no ha estat brillant, o almanco així ho confirmen algunes de les llibreries enquestades per a l'ocasió. "Àngels i dimonis no ha tingut tant de ressò com el primer, ni prop fer-hi. Es vengué els primers dies d'haver sortit al mercat, però desprès s'aturà: és mínima la gent que ens l'ha demanat, insignificant. Ara es torna a vendre precisament perquè en faran la pel·lícula i podríem dir que la gent hi té més interès", comenta Maria Barceló, de la llibreria Lluna. El seu company d'Embat Llibres, Francesc Sanchis, ho corrobora. "No hi ha tingut res a veure. El boom d'El codi da Vinci és irrepetible: ha estat un llibre de referència per a tots els qui no estaven acostumats a llegir, però la segona part, com també ha passat en el cas de Ken Follet i de Carlos Ruiz Zafón, ja no ha estat el mateix", sentencia.
500 còpies
Sigui com vulgui, la versió cinematogràfica arriba carregada d'expectació. "Ja sigui per l'èxit del llibre, per la polèmica que ha generat o per la promoció que se n'ha fet, l'expectació és enorme", confirma Joan Salas, propietari, entre d'altres, de cinemes com Augusta, Ocimax i Porto Pi. "Si a Espanya, d'una bona pel·lícula n'arriba una mitjana de devers 250 o 300 còpies, per a aquesta se n'han creades 500". D'aquestes, n'hi haurà una dotzena que arribaran a les sales de Mallorca, on hi haurà la possiblitat de veure-la en castellà, en anglès subtitulada (Renoir i Porto Pi) i, fins i tot, doblada a l'alemany (Ocimax).
Estrenat el 19 de maig de 2006, el film El codi Da Vinci fou vist per més de 5 milions d'espectadors (encara que fou depassat al rànquing per Pirates del Carib). "Serà molt difícil arribar a superar la primera part", afegí Salas. En qualsevol cas, s'ha de dir que Sony, responsable de la producció, ha dedicat ni més ni manco que la quantitat de quatre milions d'euros a promocionar-la, tot un rècord.
En aquest sentit, el crític de cinema de dBalears, Javier Matesanz, afegeix que aquesta cinta, "igual que els seus referents editorials, són simples best-sellers fílmics, dissenyats per fer doblers i res més. Sense cap tipus de pretensió artística, responen a patrons comercials molt estudiats". En el cas de la primera entrega, Matesanz recorda que "el problema és que El codi DaVinci va ser una mala pel·lícula comercial que no funcionava ni com a passatemps. En el cas d'Àngels i dimonis ja ho veurem, encara que no pinta gaire bé, si va a dir ver".
El llargmetratge Àngels i dimonis, dirigit un pic més per Ron Howard i protagonitzat per Tom Hanks, s'estrenà a principi de mes a Roma enmig una gran expectació mediàtica. Els crítics italians que ja l'han vista l'han descrita coma a "irreal i excessiva", però també com "un bon espectacle que ha agradrat als qui ja gaudiren amb El codi Da Vinci".
Respecte de la cinta predecessora, Tom Hanks ha perdut la cabellera impossible que hi lluïa; ha canviat la francesa Audrey Tatou per la israeliana Ayelet Zurer; s'ha traslladat de París a Roma i ha passat de descobrir els presumptes embolics amorosos de Jesús de Natzaret i Maria Magdalena a ajudar la Ciutat del Vaticà a posar fi a la secta dels Illuminati.
Precisament del Vaticà ha tornat a sorgir bona part de la polèmica entorn d'aquesta pel·lícula. De fet, la Santa Seu en prohibí el rodatge en cap dels seus espais, fet que ha obligat a reproduir, manualment o per ordinador, localitzacions tan emblemàtiques com la plaça de Sant Pere i la capella Sixtina.
