El castell de Santueri tornarà a lluir de bell nou o, almenys, no acabarà d’esfondrar-se. Patrimoni ja té enllestit el projecte de rehabilitació de la fortificació de 32.743 metres quadrats i preveu actuar a deu zones concretes. Aquesta rehabilitació permetrà que les runes, que presenten un estat de conservació molt dolent, no quedin en l’oblit.
La darrera Comissió de Patrimoni del Consell aprovà la restauració puntual del recite i ara el Consell ja ha arribat a una entesa verbal amb la propietat, la família Vidal, perquè una vegada que hagin acabat les tasques de consolidació, el castell s’obri a la ciutadania.
Santueri es començà a bastir l’any 1316 en subtitució d’una antiga fortificació musulmana i és un dels tres castells roquers que encara es conserven a l’Illa. Avui, les seves restes presenten un grau patològic molt greu, segons el catàleg municipal, i necessitarà mà de metge per evitar la imminent degradació.
El projecte de Patrimoni preveu que les feines de restauració s’allarguin cinquanta setmanes (gairebé un any) i que tindran un pressupost de 241.200 €. Pel que fa a l’actuació concreta, els tècnics treballaran en deu zones prefixades que són les que presenten un perill de degradació més elevant. La primera afecta l’accés a la fortificació que, massa vegades, ha estat objecte d’agressions i d’actes vandàlics. En aquest punt s’inclourà la reparació del mur de la barbacana d’accés i es farcirà la paret sobre les escales, entre la barbacana i la porta del castell.
La segona zona en què actuaran els tècnics i arqueòlegs serà la volta de la sala annexa de l’entrada, un espai que ha patit la filtració d’humitat a la part superior, cosa que ha provocat una degradació encara major.
El tercer punt de l’informe d’actuació parla de la vegetació que creix davora i damunt la murada i que també en causen la degradació. En aquest cas els treballs se centraran rere el llenç de muralla, reconstruït en els anys seixanta i on creixen arbusts i arbreda que caldrà eliminar o controlar.
La torre de l’Homenatge, un dels elements característics del recinte, també serà objecte de consolidació. Actualment presenta un deteriorament considerable, sobretot a la cara interior del mur. L’any 1967 ja se’n va dur a terme una actuació i es féu un farcit similar al que ara duran a terme els tècnics del Consell, que es realitzarà amb material original que es troba a l’interior de la torre.
El cinquè punt a tenir en consideració és el llenç de murada entre la primera i la segona torre cavallera. Un mur que tanca l’aljub i la murada, que en el seu interior es troba foradat. Al seu costat, l’aljub té uns grafits d’alt valor documental que també hauran de ser estudiats pels tècnics. A sobre, s’hi col·locaran bastiments per tal de reparar el llenç de murada i els sectors de volta esbucats seran reconstruïts.
Ensorrats
El castell de Santueri tornarà a lluir de bell nou o, almenys, no acabarà d’esfondrar-se. Patrimoni ja té enllestit el projecte de rehabilitació de la fortificació de 32.743 metres quadrats i preveu actuar a deu zones concretes. Aquesta rehabilitació permetrà que les runes, que presenten un estat de conservació molt dolent, no quedin en l’oblit.
El castell de Santueri tornarà a lluir de bell nou o, almenys, no acabarà d’esfondrar-se. Patrimoni ja té enllestit el projecte de rehabilitació de la fortificació de 32.743 metres quadrats i preveu actuar a deu zones concretes. Aquesta rehabilitació permetrà que les runes, que presenten un estat de conservació molt dolent, no quedin en l’oblit.
Les dues torres cavalleres també es troben mig ensorrades i en mal estat. A la primera es col·locaran bastides i es reposaran les pedres que queden dins la torre, cosa que impedirà que en caiguin més o que ho faci una part del mur. La segona torre és la que es presenta un dels punts més delicats del castell i també s’hi col·locaran bastiments i els carreus (escampats ara pel coster del puig) podran ser recuperats.
Fa anys que els ciutadans de Felanitx i les associacions conservacionistes reclamaven la restauració i preservació d’aquesta fortificació. Un recinte medieval que, en època de Jaume I es convertí en bastió de resistència àrab, escenari de fets històrics i violents a Mallorca i que l’any 1811 passà a mans privades.
En temps recents la fortificació no ha estat al marge de la polèmica, com l’extracció de materials arqueològics de Rupert Spillman i altres suposats "espolis" al terreny que, ara, podrien ser tallats d’arrel.
