El centre històric de Palma ha esdevingut moltes vegades un autènic laberint que atrapa no només els turistes, sinó també alguns mallorquins de la Part Forana o els mateixos ciutadans. dBalears ha volgut posar a prova la senyalització vertical del centre de Palma, perquè sovint no tots els camins acaben duent fins a Roma. La nostra aventura comença a la plaça d’Espanya. Tenim una missió molt clara: hem d’arribar al Museu de Mallorca, encara que seria una experiència igual de vàlida trobar el teatre Xesc Forteza, un dels camins més enrevessats de Ciutat a l’hora d’arribar-hi. A l’indicatiu que hi ha a la plaça, de moment, no en diu res, del Museu de Mallorca. De fet, l’únic edifici que ens informen que hi ha (més enllà d’hotels i zones comercials) és la Seu. Tiram cap aquí. Si més no, anirem a parar al centre.
Arribam al carrer Sant Miquel. Primer encreuament de la nostra ruta i no veim cap senyal. Només quan ens decidim a preguntar-ho a algun vianant, veim, a la nostra esquena, un panell d’aquests negres que és el que, en teoria, ens han de guiar al llarg de la nostra ruta. Catedral: cap a l’esquerra. (De fet, i abans de continuar amb la nostra ruta, cal fer esment d’aquesta problemàtica, i és que en més d’una ocasió hem "perdut el nord" del camí perquè el cartell en qüestió quedava fora del nostre àmbit de visió ja que, de moment, els ulls al clatell encara no s’han inventat).
Prosseguim en direcció a la Seu, perquè del Museu de Mallorca encara ara no ens n’ha indicat res. Passam Sant Miquel, la plaça Major i el carrer Colom fins a arribar a la plaça de Cort, una de les artèries més importants de Ciutat i on, curiosament, no n’hi ha cap ni un, de panell indicador. Allà ens trobam Juan i María, Manolo i Conxa, dos matrimonis de Múrcia acabats d’arribar amb l’Imserso i que, com nosaltres, han perdut el fil de la ruta. "Estam perdudíssims", reconeixen. "Fa molta d’estona que cercam una oficina d’informació turística i no la trobam per enlloc", reconeixen un pèl indignats, però també amb la tranquil·litat d’aquell que no té res més a fer que gaudir de les vacances. També trobam Michael i Rose; ells cerquen la catedral i, entre la nostra ajuda i la del policia local que hi ha a la porta de l’ajuntament, optam per tirar pel carrer Palau Reial. Greu error, ja que si haguéssim escollit tirar cap a Santa Eulàlia, hauríem trobat, a la fi, el cartell que ens duria al nostre objectiu: el Museu de Mallorca.
Però no ho hem fet, així que iniciarem la nostra recerca des del carrer de l’Almonina, on sí que trobam el cartell del museu. I és així com ens endinsam en el laberíntic centre palmesà. Anam seguint amb més o manco sort els cartells que ens indiquen el Museu de Mallorca. (Al carrer Sant Roc, un poc més i ens passa de llarg, perquè el cartell quedava una altra vegada a la nostra esquena). A la confluència entre el carrer Sant Bernat i Sant Pere Nolasc, el rastre del museu ja ha tornat a desaparèixer. Feim un parell de voltes pels estrets carrers de Palma (que, fet i fet, com a excursió, tampoc no està tan malament, si no fos pel fet que nosaltres hem d’arribar a una hora concreta al Museu). Quan finalment arribam a la nostra destinació, una mica més i ens passa desapercebuda. Un cartellet a la porta no hi faria gens de mal, ja que l’esculpit a la pedra queda un poc massa difuminat en el si de la gran façana del centre.
El Xesc Forteza, a la mar
Un dels punts més difícils de trobar dins el centre històric de Palma és el teatre Xesc Forteza. I aquí sí que no val a badar perquè, a la sala, un cop iniciada la funció, ja no s’hi pot entrar. A la plaça Santa Eulàlia hi ha una indicació que ens mena en direcció al carrer Morei. Si envestim ràpid cap a aquesta via, anirem a parar al parc de la Mar. A mitjan camí, al carrer de la Puresa, hi havia un cartell que ens guiava pel camí correcte, però com que frisàvem no l’hem vist: el cartell ens quedava, com no, a l’esquena.
