Fa quasi dues setmanes, durant l’entrega dels premis Mallorca 2008, molts es devien preguntar què havia passat amb els guanyadors de l’edició de l’any passat. S’han fet esperar, però Ulisses II d’Ignasi Mora i Planisferi Lunar, de Jordi Julià, ja es poden trobar des d’aquesta setmana a les llibreries. L’editorial Moll ha estat, un any més, l’encarregada de fer realitat un text mereixedor d’un dels premis més ben dotats de les lletres catalanes. No s’ha d’oblidar que guanyar un premi Mallorca, a diferència d’altres guardorns, no lliga amb cap editor concret.

Això implica que l’autor ha d’escoltar ofertes i negociar, cosa que segurament contribueix a allargar el procés de publicació. Ignasi Mora (Gandia, 1952) no sembla molest amb el temps d’espera i està especialment satisfet que la novel·la hagi estat editada per la malloquina editorial Moll, de la qual ha rebut un tracte allunyat del d’altres empreses, "enfeinades i monopolitzades", diu. Encara recorda els seus primers contactes amb editorials de Barcelona, "exquisides i primmirades". En vint anys, però, la relació amb les editorials ha canviat "substancialment. Per ara és una pura indústria, i per això està bé trobar llocs com Moll, que et tracten de manera personalitzada tot i que no puguin anar a tot ritme". Per a ell, doncs, l’espera ha valgut la pena.

Escriure jugant

Ulisses II és la cinquena novel·la de Mora, que també ha escrit un recull de narracions i un dietari de ficcions. Partidari de "jugar"a l’hora d’escriure, experimentant amb diferents gèneres i estils, l’autor ha potenciat en aquesta darrera novel·la els tocs àcids d’ironia i sarcasme, sense arribar a l’humor obert.  La història arrenca quan el protagonista es desperta a bord d’un vaixell de luxe, totalment amnèsic. A partir d’aquí, la novel·la dóna peu a la reflexió sobre diferents temes, entre ells l’eutanàsia, representada per la figura del metge del vaixell, que ajuda determinats passatgers a "ben morir". Un altre element molt present al text és l’erotisme, que Mora ja va introduir a Maig (2006)

A Ulisses II trobem una harmoniosa combinació de registres lingüístics. Hi domina una prosa molt poètica, lírica, però es combina amb uns diàlegs molt expressius, sense prosa, que reflecteixen la manera de parlar de la comarca de la Safor en un intent d’aportar un toc no només versemblant, sinó de realitat immediata. Tot i que, evidentment, no es revela el final de la trama, l’autor ens avisa que no acaba tan "catastròficament com ho fan la major part de les novel·les serioses del segle XX, que semblen seguir una moda de pessimisme esfereïdor".

Ignasi Mora viu a un petit poble de la Vall de la Gallinera, molt agermanda amb Mallorca. Tot i que és llicenciat en filosofia, s’ha guanyat la vida compaginant escriptura i periodisme. Durant anys ha fet de col·laborador del diari AVUI, tasca que va abandonar per dirigir el canal comarcal Gandia Televisió. Des de fa un any està allunyat del periodisme, però no per voluntat pròpia: "Veig el món com Josep Pla, en forma d’articles", i somia tenir l’oportunitat de poder escriure un article diari en algun mitjà. "A veure si algú es brinda", diu. Confessa que ha viscut com ha pogut, "malament", i per això agraeix els 70.000 euros del premi Mallorca, que li han donat tranquil·litat i temps. De fet, ho considera com una beca, que li permet treballar exclusicament dedicat a la literatura, i no haver-se de preocupar excessivament per les vendes de la novel·la.

Un precedent exitós

Mora tindrà difícil igualar l’èxit de L’home manuscrit de Manuel Baixauli, premiada el 2006 i que va tenir sis edicions (tres a Moll i tres a Proa) i sis premis. Si bé el valencià situa les seves expectatives "per sota", confia poder beneficiar-se de la "repercussió òptima" del llibre de Palol.

El premi de poesia també ha arribat a les llibreries

Aquesta setmana l’editorial Moll publica les dues obres que el 2007 van ser mereixedores d’un premi Mallorca. La guanyadora en categoria de prosa va ser Planisferi lunar, de Jordi Julià (Sant Celoni, 1972). El català presenta un recull que engloba una quarantena de poemes, dels quals se n’ha destacat la vigorositat, que arriba a través de versos memorables. Sense màscares, parla de l’enyor i el desig, "que fan que la vida mereixi la pena". Fins l’any passat, les categories de narrativa i poesia eren les dues úniques premiades als premis Mallorca. Enguany s’hi ha incorporat la de narrativa infantil i juvenil.