La mort de Paul Newman no és una notícia d’aquelles que sorprenen. A principi d’agost, l’actor sortí de l’hospital amb una destinació molt clara: se n’anava cap a casa a morir envoltat de totes aquelles persones que més l’estimaven. A 83 anys, Paul Newman ha mort víctima d’un càncer de pulmó tancant així una vida plena d’èxits i essent tota una llegenda dins el món del cinema. Detectiu, gàngster, cercavides, general, texà, jugador de billar i d’hoquei sobre gel, dissenyador de gratacels, científic, intrèpid capità de vaixell i assaltador de trens i bancs, Paul Newman va interpretar tots els papers possibles en les seves 56 pel·lícules. En aquest mig centenar de llargmetratges, va festejar i va besar les dones més desitjades de Hollywood, des de Liz Taylor i Sofia Loren fins a Eva Marie Saint i Elke Sommer. Així mateix va fer feina a les ordres de directors com Michael Curtiz, Otto Preminger, Alfred Hitchcock, John Huston, Robert Altman, Martin Scorsese i els germans Coen.
El 1953 debutà a Broadway amb l’obra Picnic, de William Inge, i encara que la seva estrena cinematogràfica tingué lloc el 1954 a El calze de plata, de Victor Saville (una pel·lícula tan dolenta que, anys més tard, l’actor posà un anunci al diari per disculpar-se), el seu primer gran èxit a la gran pantalla va arribar de la mà del realitzador Robert Wise, que li va donar el paper principal de Marcat per l’odi (1956), en què va encarnar el boxejador Rocky Graziano. El seu darrer film fou Camí a la perdició, de Sam Mendes, el 2002, amb Tom Hanks.
Newman tingué deu nominacions als Oscar i en guanyà un, al millor actor de repartiment per El color dels diners (1986). Així mateix rebé un Oscar honorífic el 1985 i quatre Globus d’Or, entre altres reconeixements.
Algunes de les seves pel·lícules més destacades són: La gata sobre la teulada de zinc (1958), Èxode (1960), El premi (1963), Harper, investigador privat (1966), Dos homes i un destí (1969) i El cop (1973). Com a director també firmà films com Raquel, Raquel (1968) i Els efectes dels raigs gamma sobre les margalides (1972).
D’altra banda, l’actor ha estat molt conegut per la seva desbordant afició per les curses d’automòbils, en algunes de les quals participà professionalment. A més, va muntar diversos negocis relacionats amb la cuina i l’alimentació, i en ocasions en va destinar part dels beneficis a obres solidàries.
