Palma s’ha afegit a les 311 ciutats europees que ahir celebraren les Jornades de cultura jueva, que tenen com a objectiu restituir la memòria històrica i cultural d’una comunitat ben assentada a l’Illa i que durant anys va ser marginada.

Jueus, conversos i xuetes d’orella alta o d’orella baixa. Els termes s’entremesclen i es confonen dins la memòria popular i col·lectiva. Conceptes, tots ells, per descriure un grup de persones amb una mateixa cultura que, des de l’època romana, s’establiren a l’Illa i que donaren noms tan il·lustres com el dels germans Cresques.

Ahir durant tot el dia, una visita guiada al call major de Ciutat revelà de quina manera i on va viure aquest col·lectiu.

Si bé cal fer un esforç d’imaginació per poder reconstruir com devia ser la barriada hebrea (no en queda cap resta), els carrers de la Pelleteria i de Monti-sion són alguns dels indrets que ens poden servir de referents, allà hi hagué dues sinagogues.

El recorregut d’ahir dematí va tenir un públic nombrós. Partí de la plaça de Cort i féu aturades a Can Bordils, el Museu de Mallorca, l’església de Monti-sion, el carrer de la Pelleteria i davant l’estàtua de Jafuda Cresques, inaugurada l’any passat.

La comunitat jueva de Palma tingué el seu màxim moment d’esplendor al segle XIV, quan a Ciutat vivien 30 metges, tots ells jueus. Ara bé, "els oficis primordials d’aquestes persones no eren només prestamistes, com la història popular els recorda, sinó que exercien les professions de sastre, sabater i joier", recordà ahir la guia durant el passeig.

Així mateix, al final del segle XIV, concretament el 1391, es produeix el primer assalt al call amb el crit "baptisme o mort!". Les escaramusses conduïren a l’inici de les conversions de part d’aquesta comunitat a la fe cristiana.

Els xuetes

Allò cert i segur és que la comunitat jueva va ser present encara a l’Illa segles més tard. El 1691 tornà a haver-hi cremadisses, instigades per la temuda Inquisició. Moriren 28 dones i 17 homes per reincidents.

Els 15 llinatges d’aquestes persones són els famosos cognoms pels quals, fins fa pocs anys, han estat coneguts com a xuetes a tot Mallorca. Les persones amb aquests noms eren marginades i, en determinades èpoques, s’havia prohibit fins i tot parlar amb elles.

Avui, el record d’aquells llinatges ens dóna a entendre el greuge social que patí aquesta comunitat i com la història ha passat per damunt alguns d’aquests calvaris.

Des de fa nou anys, aquesta Jornada jueva pretén restituir aquest "oblit forçat" i donar-lo a conèixer a les noves generacions.

A més de les visites guiades, el teatre Xesc Forteza acollí ahir capvespre una exposició amb genealogies de diferents famílies xuetes, vinyetes del TBO dels anys cinquanta i diverses obres pictòriques de Victoriano de Isasi i Ellis Jacobson. A més, s’hi instal·la a la plaça de davant el teatre un petit mercadet jueu amb llibres, ceràmiques i productes culinaris sefardites.

Per tant, hi podrem veure una bona mostra de productes d’una cultura que durant segles fou menystinguda a les nostres contrades i que avui, davant la situació política al Pròxim Orient, tampoc no es coneix en essència.