Esdeveniments com ara les vermades que, any rere any, aglutinen multitud de gent a Binissalem o fires com la que es durà a terme aquest cap de setmana al municipi mallorquí de Pollença deixen constància de la significació que ha arribat a tenir el vi entre nosaltres.

Tot i això, el món que envolta aquest producte no només beu d'actes festius, ja que són moltes les persones que treballen en activitats d'aquest sector i, encara més, les que gaudeixen dels seus resultats.

Sigui com sigui, en l'actualitat els vins mallorquins tenen característiques singulars (a causa, en bona part, de la peculiaritat del clima que els dóna vida), fet que no ha obstaculitzat que siguin vins que gaudeixin d'una qualitat i d'una personalitat reconegudes tant en àmbit nacional com en àmbit internacional.

El renaixement que han experimentat aquests quefers a la nostra terra durant els darrers anys és la mostra més clarivident que el món dels cellers i de les vinyes és un element clau en el procés de recuperació i manteniment d'algunes de les senyes sobre les quals descansa la nostra cultura popular, no només de Mallorca sinó també de tot l'Arxipèlag balear.

Presència secular

Els vincles que lliguen Mallorca amb el vi es remunten als segles VII i VI aC, de fet, d'aquestes dates s'han trobat alguns recipients de fang que presumptament es feren servir per a la comercialització d'aquest producte a la Mediterrània. Tot i això, el cultiu de la vinya com a tal va tenir un avanç sense precedents durant el període d'ocupació romana, just quan la introducció d'aquestes pràctiques formà part del procés de romanització engegat per Cecili Metel. L'avanç progressiu del cristianisme va anar de la mà d'una manifesta mitificació d'aquesta suggerent beguda que, de mica en mica, s'anà expandint entre els conreus de les Illes i de les seves llars.

L'arribada de la civilització islàmica al segle X posà en dubte la projecció que havia tingut el món del vi a l'Arxipèlag fins aleshores, tot amb motiu de les reticències mostrades per aquesta cultura vers les begudes alcohòliques. Tanmateix, les dades mostren que a Mallorca no s'abandonà el cultiu de vi, tot i que tant la producció com el consum esdevingueren residuals.

L'arribada de Jaume I va aixecar la prohibició precedent, fet que provocà la proliferació de vinyes arreu de pobles com ara Campos, Manacor, Felanitx o Valldemossa. Amb tot, les fonts documentals parlen dels destacables canvis socials experimentats com a conseqüència de la reactivació de les produccions de vi. Aquesta empenta, arribada amb la conquesta catalana, es va perllongar fins a les centúries posteriors. Així, entre els segles XIV i XVIII el treball de la vinya -amb una clara vocació comercial- es converteix en un dels principals pilars de l'economia balear.

Després de superar dues importants plagues, la vinya illenca va assumir la seva màxima esplendor en el segle XIX, quan la plaga de la fil·loxera afectà els cultius francesos i obligà a augmentar les produccions a les Illes entre 1865 i 1890. Emperò, l'arribada d'aquesta mateixa plaga a Mallorca inicià un procés de substitució d'aquests cultius per l'ametller, sobretot. Durant el segle XX, s'alternaren períodes de replantació amb d'altres de recessió.

Denominació d'origen

Després que l'arribada del turisme durant els anys seixanta animàs molts dels fills d'antics vinaters a invertir en el negoci turístic, s'accentuà la decadència del sector a les Illes. No fou fins als noranta quan es produí una important reactivació que ha fet que els vins deixin de ser simples productes d'importació a casa nostra.

En aquest sentit, durant aquests darrers lustres s'ha multiplicat la superfície cultivada i han ressorgit nous cellers arreu de Mallorca. Tot i això, aquesta etapa d'expansió no només s'ha limitat a qüestions quantitatives, no debades, els vinaters autòctons s'han esmerat en la consecució d'uns vins de qualitat.

D'aquesta manera, durant aquests darrers temps s'ha creat el distintiu Denominació d'Origen que acredita aquells productes que disposen d'unes peculiaritats remarcables. A hores d'ara, a l'illa de Mallorca trobam dues DO: la de vins Binissalem-Mallorca, i la de Pla i Llevant. Ambdues foren creades a final dels anys noranta i actualment tenen un Consell regulador cadascuna. La figura de la denominació d'origen, impulsada per la delegació autonòmica d'Agricultura, pretén rememorar i projectar el vi autòcton de Mallorca. Tanmateix, s'ha potenciat la recuperació d'un bocí de la nostra memòria col·lectiva fent vins amb varietats autòctones a antigues zones de vinya que s'havien esborrat del paisatge.

Just mirant algunes xifres de producció vitivinícola és fàcil percebre l'èxit que ha tingut aquesta iniciativa; per exemple, la quantitat total de vi generat a la DO Pla i Llevant ha augmentat amb més de 300.000 litres aquests darrers cinc anys.

Amb tot això, l'arrelament d'aquesta cultura del vi ha suposat un major consum de vins de la terra i, com a conseqüència, una decidida proliferació de cellers que generen vins amb denominació d'origen. Macià Batle, José Luis Ferrer o Sebastià Pastor són tres dels desset cellers que formen part de la DO Binissalem-Mallorca, mentre que l'agrupació Pla i Llevant ens n'ofereix tretze, entre les quals es troben Vins Miquel Gelabert i Can Coleto.

El reconeixement que ha tingut la tasca de molts d'aquests cellers a l'exterior no és més que una nova manera de projecció cultural de les Illes Balears, arxipèlag que ha fet de les seves antigues instal·lacions agrícoles un excel·lent instrument per exportar una personalitat cada cop més desdibuixada.