A.MIR. Palma.
Amb normalitat, quan ens referim a indrets com ara les pedreres no els associam amb aspectes que lliguin amb el baül de la història col·lectiva, ja que el seu valor es limita als beneficis econòmics que d'elles se n'extreu, o se n'hagi extret en algun moment. A Manacor trobam un cas que podríem qualificar com a excepcional. Just a vorera del polígon industrial hi ha una antiga pedrera camuflada pel pas dels anys que, segons sembla, ja fa un grapat de lustres deixà de funcionar. Amb tot, l'espai esdevé peculiar a causa de les condicions que l'envolten.
Precisament és previsible que la proximitat de les vies del tren -juntament amb la qualitat dels materials que la formen- fessin d'aquesta una finca òptima per a la creació d'una gravera d'aquestes característiques. Més endavant allà s'hi va posar en marxa una empresa dedicada a la producció de xampinyons, tot fent servir la fosca i la humitat presents en les cavitats subterrànies de la pedrera. Aquesta activitat es va projectar fins a finals dels anys noranta. Avui està sense activitat.
Però aquesta és una parcel·la que pertany a l'àmbit privat, en concret, són deu propietaris que comparteixen la propietat d'aquest antic complex. En qualsevol cas, aquesta és una de les zones més properes al polígon i, consegüentment, en el moment en el qual es realitzà el Pla General d'Ordenació Urbanística del municipi, es decidí catalogar aquests terrenys com a sòl industrial. D'aquesta manera, la declaració de sòl industrial que se li vol donar des del Consistori per un costat, unit a la proximitat que la gravera té amb el polígon no auguren expectatives gaire positives per aquest indret a mig o curt termini.
Sigui com sigui, una vegada presentat el PGOU, algunes formacions polítiques optaren per presentar al·legacions al respecte, de fet, una d'aquestes al·legacions fou la donada a conèixer per la coalició PSM-Esquerra Els Verds qui presentà la demanda de retirada d'aquesta àrea dels terrenys catalogats com a industrials, tot tenint com a referència les seves peculiaritats. A hores d'ara, encara no s'ha donat resposta a les al·legacions.
Darrera les desavinences mostrades en relació a la línia marcada pel PGOU, l'entesa d'esquerres i nacionalista també ofereix una sèrie d'alternatives d'ús. En aquest sentit, Sebastià Gayà, regidor d'aquesta formació, assegurà que «les condicions que envolten la pedrera són força peculiars, així com la seva vàlua visual. Aquest és un espai que té un remarcable valor etnològic i patrimonial, sent una relíquia desconeguda per a molts dels ciutadans del propi municipi». Gayà confirma que «la grandària de la pedrera ofereix possibilitats reals per a la realització d'esdeveniments culturals que puguin acollir una quantitat considerable de visitants».Amb tot plegat, les iniciatives plantejades aposten per a la creació d'un centre d'àmbit cultural a on s'hi puguin dur a terme actes diversos com ara exposicions o xerrades. Tot i això, la utilitat d'aquesta antiga pedrera podria incloure adveniments més ambiciosos, tals com concerts musicals o actuacions teatrals.
Malgrat tot, a dia d'avui totes aquestes ambicions estan a l'espera de les respostes que es puguin donar des de l'equip impulsor del Pla General d'Ordenació Urbanística a les al·legacions presentades al respecte i quina seria la postura dels seus deu propietaris.
