cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 23°
24°

Els col·laboradors de Ruggeri analitzen 'l'ambient' de la Seu per Setmana Santa

Rovati i Leoni viatgen a Palma per valorar l'atmosfera de l'edifici en un moment litúrgic important

59334

Els arquitectes italians Chiara Rovati i Luigi Leoni ahir a Palma.

Els arquitectes italians Chiara Rovati i Luigi Leoni, del Studio Ricerca Arte Sacra, de Pavia, i membres de l'equip del vitrallista franciscà Costantino Ruggeri, qui dissenyà els vitralls per a la capella Reial o capella de la Trinitat de la Seu, han realitzat la seva segona visita a la Seu.Els experts vitrallistes volien valorar in situ l'edifici gòtic en «un moment litúrgicament important per la Pasqua, ja no només pel fluix de turistes, sinó sobretot, pel fluix de persones que vénen a viure la Setmana Santa» dins del temple. Així, Rovati i Leoni volen «tenir-ho present» a l'hora d'executar el projecte de Ruggeri, qui morí el 2007 i deixà aquesta intervenció a la Seu com a obra pòstuma.Leoni comentà que Ruggeri, a la seva primera visita a la Catedral fa ja vint anys, quedà impactat per l'espai i la gran lluminositat de l'edifici. La llum, singularitat a l'obra de l'artista, va ser molt estudiada per l'equip del Ruggeri, que s'encarregà també de l'execució del projecte.

Tanmateix, el franciscà al costat dels arquitectes, realitzà un estudi exhaustiu de la Seu en el qual es van examinar tots els vitralls, incloent les rosasses per valorar les subjeccions i la necessitat dels vidres de seguretat, a més de la pedra. «Per defensar i protegir els vidres de la humitat, el vent o la pluja, Ruggeri canvià el tradicional ferro per acer inoxidable», van comentar els arquitectes, i «la subjecció es farà de silicona en la part superior» per evitar que amb els moviments naturals el vidre es trenqui.

Els arquitectes van aclarir que els vitralls de Ruggeri, amb vidre de protecció, no impedien el pas de la llum. «A la capella de la Trinitat, al cor de la Seu cal que hi hagi una font de llum superior a la que hi havia fins ara», comentà Luigi Leoni, qui destacà que tant «Ruggeri com nosaltres ens preocupàrem que fos una espai de llum que parlàs al cor de l'individu, que fos un espai místic perquè per ell era important destacar l'espiritualitat en el nostre treball». Així sí, perseguint la simplicitat, «i en els darrers anys l'essencialitat», que sempre cercà l'artista, inspirat, sobretot, pel treball de Gaudí, els tons cromàtics de la Seu, la calidesa de la pedra i l'important espai que ocupassin els vitralls.Amb un discurs narratiu simple, basat en la simbologia i una reduïda paleta cromàtica, l'artista representa la Santíssima Trinitad, mitjançant la tècnica de vidre bufat. En el seu particular «cant a la llum», Ruggeri cercà l'essencialitat.

Sobre la integració de l'obra contemporània de Ruggeri en un espai gòtic com la Seu, que conviu amb art modernista, els arquitectes van assegurar que «Ruggeri sempre va tenir la idea que l'església ha de parlar dels homes de cada temps i acollir l'expressió artística de cada moment». D'aquesta manera, van apuntar que «la riquesa del passat ha de ser ara testimoni d'una nova manera d'expressió perquè l'art va en evolució.Sobre la intervenció de Barceló a la Capella del Santíssim, van comentar que «un artista representa el que hi ha dins del seu cor, cadascú expressa el seu propi sentir i la seva sensibilitat. La qualitat artística d'una obra la mesura el temps».Malgrat això, van apuntar que hi «ha d'haver una continuïtat i una harmonia entre tots els artistes».

Amb total seguretat, la intervenció de Ruggeri a la Seu era un dels projectes més desitjats per l'artista franciscà. Ho tenia tot molt ben pensat, estudià "no per primera vegada" a fons la Catedral, sabia com volia fer-ho i així ho va plasmar als seus esborranys. «Podem garantir que l'obra es realitzarà al cent per cent, Constantino ens va deixar els seus esborranys, ens va dir com ho havíem de fer», asseguraren els arquitectes, que van reconèixer que fins al darrer moment Ruggeri parlava amb ells dels vitralls. Els experts destacaren la rellevància de l'artista a Itàlia i comentaren que la Conferència Episcopal Italiana ha inclòs al Leccionari de missa un quadre de Ruggeri sobre l'Anunciació. «És important perquè les imatges en aquests llibres acostumen a ser d'artistes de segles passats com Giotto», afirmaren.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.