Vineae Supplicium significa «el sofriment del raïm». Un concepte que dóna títol i resumeix l'essència de l'exposició que l'artista Andreu Maimó inaugura avui a la galeria Joan Oliver Maneu.

«M'interessava ensenyar l'efecte que produeix l'acció de l'home en el seu entorn», explica Maimó, sobre la seva última sèrie, dedicada al món de la vinya.

Després de domesticar la vinya i extreure el fruit per obtenir vi, la plantes es transformen en cadàvers, contorsionades, seques i plenes de forats. Les seves formes reflecteixen les «ferides» i el «sofriment» causat per l'explotació agrícola. Hi ha, tanmateix, una «bellesa i plasticitat» després d'aquesta aparença postmortem, assenyala l'artista.

Resulta tangible com, en la seva recerca estètica, Maimó ha observat i estudiat aquests ceps amb una dedicació gairebé científica, i és així com les representa. Nues, arrencades del seu entorn agrari, l'artista els concedeix un protagonisme absolut. «Elles mateixes ho són tot», afirma amb entusiasme. En la solitud dels ceps s'amaga el seu drama. El de la vida i la mort.

Aquest és el leitmotiv que recorre tota la sèrie, composta de gairebé cinquanta obres, que es presenta a la galeria Joan Oliver. Són olis, escultures, ceràmiques, litografies i xilografies que manifesten la versatilitat de Maimó.